10 de maig 2009

Mossos - 25-3-09

Avui m’agradaria parlar de l’actuació dels mossos la setmana passada en el desallotjament dels estudiants de la UB i en les posteriors manifestacions contra el pla Bolonya. Les imatges que hi ha parlen per si soles.

En aquest sentit vull recordar, també, Tomàs Sayes que ja porta quasi un mes en vaga de fam per aquest motiu: mostrar el seu rebuig al pla Bolonya i esperar, amb la seva acció, respostes al respecte, Tomàs Sayes que necessita mostres de solidaritat per saber que la gent està amb ell; que la seva lluita no és en va, que sabem que hi és i que sabem què està fent, una acció, en defintiva, a favor del futur dels estudiants, a favor del futur dels catalans.

El divendres passat, el 20 de març, els mitjans es van concentrar davant de la Generalitat per tal de protestar davant les agressions patides, també en aquest cas les imatges parlen per si soles i per això es van deixar imatges que evidencien la forta càrrega policial que els va tocar patir també al col•lectiu.

Penso que els Mossos d’Esquadra no han de ser una força de repressió sinó de protecció, que ja s’hauria d’haver acabat, teòricament, l’època en què la policia espantava, són, o haurien de ser, un servei a disposició del poble, que hauria de saber estar per sobre de moltes actuacions i mostrar la seva enteresa i la seva fortalesa en la responsabilitat a l’hora de desenvolupar les seves accions però sempre que es pugui sense haver de recórrer a la violència perquè és evident que, en un cas com el que refereixo, no hi ha una igualtat de forces, ells van preparats, ben equipats i armats davant d’una altra gent que només posseeix, com a molt, la seva capacitat de reacció i d’astorament davant dels fets; tenint en compte que, en el cas dels periodistes, és molta menys perquè estan desenvolupant una feina, a no ser que sigui aquesta feina la que es vulgui fer perillar, en el sentit que no surti a la llum.

Tot això, però, parteix d’una presa de decisions prèvia i, per tant, cal exigir responsabilitats, perquè no es pot permetre que tot això passi com si fos la cosa més normal del món, perquè no ho hauria de ser, perquè no pot tornar a passar. Els Mossos d’Esquadra s’han excedit en les seves actuacions, cal denunciar-ho i esperar-ne alguna resposta que ens asseguri que, fent servir una comparació que s’ha utilitzat molt, l’època franquista ha quedat enrere.

Tot això, recordem-ho perquè els estudiants manifesten la seva oposició al pla Bolonya, a favor d’una universitat pública i de qualitat; en una societat democràtica la resposta hauria de ser tota una altra, o és que no tenen com argumentar la seva presa de posició davant del pla Bolonya i per això no els queda cap més remei que aplicar la força bruta per fer callar els que s’hi oposen?

A la Universitat del País Basc em sembla molt casual que enmig del clima per les eleccions i de tot el tema de Bolonya a la facultat on treballo jo, a la facultat de lletres, es parli de treure quatre carreres, és com si es volgués desviar els estudiants de temes més polèmics, que el d’acabar amb les filologies ho és, però la reacció és més calmada, en part per tal com s’ha plantejat tot, que potser... hi haurà quatre filologies que ja no s’impartiran, que s’està en negociacions... Sigui com sigui des d’aquí a les pancartes de la facultat es mostra, i ho cito talment, la solidaritat amb el poble català.

Ara que la lluita continuï i que les forces que, en principi ja no són d’ocupació, però que demostren que sí que continuen sent-ho de repressió, s’adonin que han abusat del seu poder i que una reacció així no es pot tornar a donar.

Fa poc a Reus precisament l’Esquerra Independentista ja formulàvem en una taula rodona a l’Arxiu Històric que tant és si es diuen Policia Nacional com si es diuen Mossos, que hi ha una continuïtat pretesament amagada, però una continuïtat, de les mateixes polítiques d’actuació al darrere. Ara que s’ha fet ben palès, no podem permetre que les coses es quedin així, calen responsabilitats.

Per últim unes paraules de Lluís M. Xirinacs en relació a la policia, realment, en relació als grisos, però fet i fet, com deia, és el mateix: «Sabeu que sou traïdors perquè altrament no gosaríeu pegar tan fort i tantes vegades a gent pacífica i desarmada. Esteu inconscientment disgustats amb vosaltres mateixos. La vida us ha fet caure en una ratera.»



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.