La consulta a Reus - 10-2-10

Avui m’agradaria parlar de les consulta, de la consulta que se celebrarà a Reus, tot i aclarir que jo, de moment, no hi estic implicada perquè el que m’agradaria és implicar-m’hi en el meu poble, a Mont-roig del Camp.
Crec que és important donar la lliçó que s’està donant amb les consultes des de tants llocs com sigui possible, per fer evident que aquest estat al qual se’ns fa pertànyer tot i dir-se democràtic dista molt de ser-ho. Així a Arenys es deixava clar que la societat civil s’havia hagut d’organitzar per convocar la consulta des de l’únic àmbit que ho permet la llei, l’àmbit privat, tot i que l’objectiu sigui plenament democràtic: preguntar a la ciutadania quin és el seu parer, en aquest cas, en relació a la ciutadania; i, en canvi, l’estat permetia una manifestació de la Falange, l’extrema dreta, amb tots els valors poc (gens) democràtics que s’hi vinculen.
Passada la consulta d’Arenys i tot el que vam aprendre amb ella, ara cal que les consultes es vagin succeint per demostrar que la societat catalana vol decidir sobre el seu futur i que té tot el dret (democràtic) de fer-ho; cal que la societat civil es mobilitzi, a títol individual, allunyada de partidismes que sempre acaben malmetent-ho tot a costa de les quotes de poder que se’n puguin derivar, a costa del rèdit electoral que se’n pugui treure. Aquell seny català que tant ens caracteritza, i que sovint confonem amb temença i amb conformisme, ara cal que l’apliquem, sense confusió, amb tots els ets i uts per demostrar que sabem fer les coses ben fetes. És important que tothom s’hi impliqui i tothom participi en aquest procés democràtic tant per pronunciar-s’hi a favor com en contra.
Que en una ciutat com Reus el tant per cent de participació serà baix és previsible, però això tampoc ha de ser el motiu per tirar-se enrere, al contrari, ha de fer adonar-nos de la ingent tasca que cal fer per conscienciar de la importància de la participació de la gent en aquesta consulta perquè s’adonin que tot i no ser vinculant sí que és simbòlic que l’estat s’adoni que arreu la societat civil es mobilitza per poder fer aquesta pregunta, que la gent catalana vol respondre-la i que si l’estat no posa les vies legals per fer-ho des de l’àmbit públic, la societat civil es mobilitza per fer-ho des de l’àmbit privat, tot i tractar-se d’una gran incoherència. Es tracta de donar a l’estat una lliçó d’aquesta democràcia amb la qual s’omplen tant la boca però que encara dista molt de ser efectiva.
Si abans de la consulta d’Arenys semblava que el país vagarejava sense rumb, cansat de la hipocresia de la majoria dels nostres polítics, dels polítics que fan aquella Política escrita en majúscules, ara sembla que simbòlicament caminem cap a algun lloc i és important que Reus se sumi en aquest procés, perquè és important que es demostri que som molts els que optem per una democràcia real i no dirigida, que aleshores ja no és democràcia, per tal de configurar el nostre futur polític. Ara és el moment i ningú en pot quedar al marge: Reus Decideix, i ho ha de fer de manera decidida –valgui la redundància– perquè és un procés envejable de democràcia participativa, lluny de qualsevol opció violenta; una actitud exemplar davant la qual només haurien de quedar al marge els que temin que decidim, els que temin que es comenci a aplicar la democràcia realment.
Només es tracta de conèixer-nos una mica millor a nosaltres mateixos, donant veu a tots els que compartim el mateix indret per viure, per saber cap on podem anar i cap on no podem anar. Es tracta d’un exercici tan respectable com aquest, que la societat civil enllà de les dificultats que troba per dur-lo a terme malda per tirar-lo endavant, qui té arguments per oposar-s’hi? Volem saber qui som i a partir d’aquí posar-nos a construir el nostre futur, quin mal hi ha?