4 de març 2009

Polígon de la ctra. del Morell - 4-3-09

Avui m’agradaria començar fent referència a una data clau per a Vitòria-Gasteiz i per la democràcia o el que ells, els que manen, ens volen fer creure que és democràcia, la data històrica del 3 de març del 1976, quan després d’un període de molta tensió entre els treballadors i la patronal va esclatar una batalla campal per part de la policia que era qui duia les armes en contra dels treballadors que s’havien reunit en una església de la qual els va fer fora, tenint l’església envoltada, amb gasos lacrimògens que van tirar dins de l’església, de fet aquest és el primer cas en què la policia atemptava contra una església i que fins i tot s’hi va atrevir a entrar. El resultat de tot plegat van ser 5 morts i molts altres greument ferits, en una població que porta per sempre més escrit a la pell aquells fets i que, després, encara va haver de suportar durant un llarg període de temps un estat d’excepció. I tot això, com deia, el 1976, després de la mort de Franco i quan tot semblava que havia de ser d’una altra manera. Es demostrava així que la democràcia era una gran fal•làcia i que no es tractava de res més que de continuïtat d’un règim que volien disfressar-nos amb paraules i amb alguns fets simbòlics i que encara cueja, prova d’això és la manca, encara ara, de justícia en aquests fets, que si ve tenien de responsable la patronal que comptava amb el suport franquista, al darrere de tot hi havia el franquista de pro que hi havia era Fraga Iribarne que, com tots sabem, malgrat ser el responsable de nombroses morts injustes, morirà el llit com ja va fer Franco. Indignant. Com a mínim cal ser-ne conscients i tenir-ho ben present, com a casa nostra ens ho demostra la cançó “Campanades a morts” de Lluís Llach i la pel•lícula Llach: la revolta permanent. Siguem-ne conscients, doncs, i no permetem que ells se’n surtin, perquè malgrat que a l’estat espanyol la justícia sigui injusta, no els podem deixar sortir-se amb la seva. Cal que no oblidem i que perseguim l’autèntica democràcia.
Fet aquest apunt i centrant-me més en Reus, m’agradaria fer referència a l’acte d’aquest dissabte realitzat per l’Esquerra Independentista del Camp (EIC), un acte que va servir per sumar-se a la protesta dels afectats pel polígon industrial projectat a la carretera del Morell per reclamar una resposta de l’Ajuntament que contempli les seves queixes i que no aposti com sembla que vol fer per una proposta especulativa que no té en compte les persones que viuen en aquesta zona i que, malgrat que ja hi hagi altres polígons industrials a la ciutat, sense plena ocupació i sense previsió de demanda, al contrari, ja hem vist que ha passat amb l’empresa Llaza, i que aquest quedi molt a prop de la ciutat, volen tirar endavant; per això els afectats han creat la plataforma Martí Verd per lluitar per defensar els seus habitatges. Sembla ser que s'haurien d’enderrocar els masos que quedarien en mig d'un carrer i la resta, haurien de pagar les millores que suposaria un polígon que no volen i que no els beneficiaria en cap cas. Les famílies afectades, que són una vintena, creuen que seria més oportú reconvertir la zona en residencial i no pas en un polígon industrial.
Per tot això l’EIC dissabte passat va organitzar una calçotada reivindicativa en un dels masos afectats. Es va pintar un mural amb el lema ‘No al polígon’ i es van col•locar petites pancartes mostrant el rebuig al projecte planificat en aquella zona, a part d’informar sobre el tema, com van fer dos membres de la plataforma. La jornada va comptar amb molta assistència per donar suport als afectats, en un acte que, a més, va servir perquè l’EIC es pugui autogestionar i pugui realitzar nous actes i noves activitats.
Aquest acte s’inclou dins de la campanya iniciada l’any passat per l’EIC "Gent del Camp! Aturem l'ofensiva del ciment", en la qual en concret els col•lectius de l'Esquerra Independentista de Reus (dins de la qual hi ha entitats com Maulets Baix Camp, l’Assemblea de Joves de Reus i la CUP de Reus) ja han anat exigint una altra manera de veure i de gestionar la política urbanística de la ciutat, per la qual cosa ens hem posicionat en contra de projectes com l'ARE, la Sedera, el centre comerical del Parc Sant Jordi o aquest mateix polígon industrial.
Tot això em recorda un escrit de Biel Mesquida: Acrollam, en què en parlar de la destrucció urbanística de Mallorca i tot el que s’està perdent duent a terme aquesta tasca especulativa del territori, el ciment també pateix, pateix amb nosaltres, perquè s’adona de la barbàrie que s’està cometent amb ell. Si els polítics no reaccionen, ans al contrari, ens demostren que la seva aposta és totalment especulativa i no es respecta la gent que malda per viure tan bé com pot, tan bé com sap, a casa seva, sense voler que la hi facin fora, és el poble que els ha de demostrar que es tracta de casa nostra i que si ells no la valoren, nosaltres sí i que volem el territori digne i durador.

Cap comentari:

Publica un comentari

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.