Avui, tenint el 25 d’abril a sobre, crec que és inevitable parlar de la consulta. De la feina que s’ha fet i que s’està fent des de l’organització de Reus Decideix, que han demostrat la capacitat d’autoorganització de la societat, de mobilització ciutadana per fer les coses ben fetes, per reclamar el nostre dret democràtic a decidir. Per això espero que la gent que encara no hagi votat de manera anticipada ho faci en els propers dies, perquè aconseguim deixar Reus en un bon lloc en relació als percentatges de participació de la gent i, és clar, també ho espero, en relació a l’opció del sí.
Ara que podem, encara que sigui de manera no vinculant, hem de donar constància de la nostra voluntat d’existir com a país amb tot el que això implica, hem de donar constància de la inviabilitat de la nostra inclusió dins dels estats espanyols i francès que ens subjuguen de manera incansable, n’estem farts d’estar sota el seu jou! I ara és el moment de deixar-ho clar, de manifestar-ho sense complexos.
Com que l’estat espanyol, en aquest cas, no ha donat la veu al poble, el poble se l’ha pres; decidir no és cap delicte i nosaltres volem decidir sobre nosaltres mateixos. Per això, la jornada del 25 d’abril, sumada a les anteriors jornades de consultes i a les que encara han de venir, esdevindran una fita històrica per a la construcció del nostre futur nacional.
Lamento que malgrat que en algun dels materials propagandístics de la Coordinadora per la Consulta quedin clars els límits de la nació, dels Països Catalans, no s’hagi optat a Reus per la mateixa pregunta que es va fer a Berga, posem per cas: fent referència als Països Catalans i extraient la referència a la Unió Europea. No crec que podem parlar de democràcia i de dret a decidir, excloent part del nostre territori; i no crec que el sistema econòmic de la Unió Europea, el mateix que ens ha portat a la crisi, s’hagi de vincular al tema de la independència, no són aspectes que hagin d’anar units a la força.
Animo, per acabar, que la gent assisteixi avui a l’acte de l’Esquerra Independentista de Reus que es farà a l’Orfeó Reusenc per explicar més detalladament aquestes i altres coses, animant la gent a participar en la consulta i a fer-ho a favor del sí. L’acte serà a les 8 del vespre i comptarà amb la presència de Xavier Joanpere, Xavi Sarrià, un membre de la CUP de Reus i el cantautor Cesk Freixas.
21 d’abr. 2010
14 d’abr. 2010
El català - 14-4-10
Avui en primer lloc m’agradaria reprendre el tema del català a la URV, ara que ja tinc resposta de Maria Bargalló Escrivà, la presidenta de la Comissió de Política Lingüística de la URV en què m’exposa que la meva queixa entra dins dels nous paràmetres de la URV conforme als quals es pretén anunciar la llengua d’impartició de cada assignatura i, en el cas de l’assignatura que vaig cursar, obligatòria per a tots els estudiants de màster de la URV, estava anunciat des d’un bon principi que seria en castellà (fet per a mi no exempt d’irregularitat, al contrari, perquè no pot ser que una assignatura que es fa en vuit ocasions diferents, sempre es faci en una llengua no catalana); després, però, em dóna la raó en dir que aquest fet topa amb els Estatuts de la URV que declaren que la llengua pròpia de la URV és el català i que ha d’«avançar cap a l’ús normal i preferent» d’aquesta llengua, per la qual cosa afirma que a partir del curs vinent ja s’oferiran edicions d’aquesta assignatura en català. La carta continua i ara no em puc estar de citar,diu:
«Sento que considereu que en demanar-vos de respondre un examen tipus test redactat en llengua castellana se us impossibilitava de fer l’avaluació d’una part de l’assignatura en llengua catalana.»
Crec que és evident que si l’examen era escrit en castellà, jo no em podia examinar en llengua catalana. O sigui que no entenc aquest «sento que considereu» perquè és obvi que és així.
Després encara afegeix:
«Tanmateix, entenc que es va trobar una opció per la qual us va ser possible fer tota l’avaluació en català, i espero que circumstàncies com aquesta no es reprodueixin en el futur.»
Sí, em vaig poder examinar en català, però fent un treball que em va portar hores, mentre que l’examen tipus test es resolia en, com a molt, 20 minuts. Voler que se m’avalués en català, en aquest cas, representava un càstig! I, no en tinc prou, en què «esperi» que en el futur no es reprodueixi, «vull» que en el futur no es reprodueixi una situació com aquesta i si ella no m’ho pot certificar no sé a qui he de recórrer per aconseguir-ho.
D’altra banda, seguint en l’àmbit de la llengua catalana, també vull fer referència a la decisió del Departament d’Educació de reduir en un 50% els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) del Camp, decisió que, de fet, deu ser extensiva en tot el territori. Recordem que els assessors LIC són els que han de vetllar per la llengua catalana en els centres educatius (de primària o secundària) que tenen adscrits i que, per tant, aquesta nova decisió del Departament d’Educació va en detriment de la llengua pròpia i de totes aquelles actuacions que s’estan fent per intentar promoure no només la llengua en l’àmbit educatiu, sinó més concretament en l’àmbit de les persones nouvingudes, ja que els assessors LIC suposen un reforç i un bon cop de mà en aquest àmbit, per aconseguir que realment sigui exitós i que l’alumnat acabi, no només podent-se promocionar, des de l’àmbit educatiu, sinó també integrant-se en la societat, així per aconseguir que l’altre alumnat l’accepti malgrat el seu fet diferencial, perquè se n’intenta mostrar la positivitat. A part d’ésser una figura que va de bracet del coordinador LIC de cada centre per intentar promoure, com deia, el català (amb actuacions de sensibilització, foment i consolidació) en la comunitat educativa, ja que malgrat haver-hi inspectors, aquests sovint s’obliden de tenir en compte aquest aspecte. Sense l’assessor LIC aspectes com el pla educatiu d’entorn o els plans d’acollida i integració de cada centre, queden coixos i, per tant, queden coixes la interculturalitat i la gestió per a la integració de l’alumnat nouvingut i de vetllar per l’ús, el bon ús, i la sensibilització de la llengua catalana en els centres educatius.
«Sento que considereu que en demanar-vos de respondre un examen tipus test redactat en llengua castellana se us impossibilitava de fer l’avaluació d’una part de l’assignatura en llengua catalana.»
Crec que és evident que si l’examen era escrit en castellà, jo no em podia examinar en llengua catalana. O sigui que no entenc aquest «sento que considereu» perquè és obvi que és així.
Després encara afegeix:
«Tanmateix, entenc que es va trobar una opció per la qual us va ser possible fer tota l’avaluació en català, i espero que circumstàncies com aquesta no es reprodueixin en el futur.»
Sí, em vaig poder examinar en català, però fent un treball que em va portar hores, mentre que l’examen tipus test es resolia en, com a molt, 20 minuts. Voler que se m’avalués en català, en aquest cas, representava un càstig! I, no en tinc prou, en què «esperi» que en el futur no es reprodueixi, «vull» que en el futur no es reprodueixi una situació com aquesta i si ella no m’ho pot certificar no sé a qui he de recórrer per aconseguir-ho.
D’altra banda, seguint en l’àmbit de la llengua catalana, també vull fer referència a la decisió del Departament d’Educació de reduir en un 50% els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) del Camp, decisió que, de fet, deu ser extensiva en tot el territori. Recordem que els assessors LIC són els que han de vetllar per la llengua catalana en els centres educatius (de primària o secundària) que tenen adscrits i que, per tant, aquesta nova decisió del Departament d’Educació va en detriment de la llengua pròpia i de totes aquelles actuacions que s’estan fent per intentar promoure no només la llengua en l’àmbit educatiu, sinó més concretament en l’àmbit de les persones nouvingudes, ja que els assessors LIC suposen un reforç i un bon cop de mà en aquest àmbit, per aconseguir que realment sigui exitós i que l’alumnat acabi, no només podent-se promocionar, des de l’àmbit educatiu, sinó també integrant-se en la societat, així per aconseguir que l’altre alumnat l’accepti malgrat el seu fet diferencial, perquè se n’intenta mostrar la positivitat. A part d’ésser una figura que va de bracet del coordinador LIC de cada centre per intentar promoure, com deia, el català (amb actuacions de sensibilització, foment i consolidació) en la comunitat educativa, ja que malgrat haver-hi inspectors, aquests sovint s’obliden de tenir en compte aquest aspecte. Sense l’assessor LIC aspectes com el pla educatiu d’entorn o els plans d’acollida i integració de cada centre, queden coixos i, per tant, queden coixes la interculturalitat i la gestió per a la integració de l’alumnat nouvingut i de vetllar per l’ús, el bon ús, i la sensibilització de la llengua catalana en els centres educatius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
