4 de març 2009

La cultura a Reus - 10-12-08

Avui em vull centrar en la cultura de Reus, d’aquell Reus que és l’exponent de la cultura, com deia una campanya antiga. Però, em pregunto, de quina cultura? De la cultura del COS, de la cultura del Trapezi... d’una cultura espectacle que, tot i ser molt cara, també és molt rendible perquè arriba a molta gent al mateix moment i fa que gent d’arreu vingui a Reus, cosa que trobo molt correcte. I en aquest sentit destaquen els títols d’alguns festivals que es fan a la ciutat: Festival europeu de curtmetratges, Festival internacional de jazz de Reus, Festivals de músiques del món, Festival europeu de cinema i televisió... sempre acompanyats d’un adjectiu que els dóna una importància cabdal, sense la qual no serien el mateix: “europeu”, “del món”... sembla que la globalització se’ns hagi col•locat a dins de casa i no la puguem evitar. I, de fet, no està pas malament que es promocioni tot això, com deia, si això porta vida i caliu a la ciutat.
Però... què passa de la cultura més elitista o més intel•lectualoide, per dir-ho d’alguna manera? I, sense anar tan ellà, què passa amb la cultura de casa? Que només són bons els de fora? La globalització que ens serveix, perquè, com deia, sembla impossible defugir-la, doncs, posats a servir-se’n, la que ens serveix és aquella que també inclou una bona localització, l’anomenada glocalització.
Crec que potser ha arribat l’hora de mirar portes endins i de fer-nos valorar, de fer valorar tot allò que de bo tenim, tal com mostra l’exposició de Ramon Ferran que hi ha ara en aquests moments al Museu d’Història i Art o tal com mostra la Història amb diferents reusencs, com pot ser el cas de Gaudí i de tants altres, com, per exemple, agafant de mostra el temps del mateix Gaudí: el grup de modernistes de Reus que s’inclouen dins de la bohèmia tràgica o negra, dins de la història de la literatura o de l’art catalans; perquè a part de façanes i cases modernistes, hi ha tota una història reusenca entorn aquests artistes que també caldria explicar, que també caldria vetllar per donar a conèixer. I com aquest cas concret, tants d’altres, que Reus ha estat una ciutat cultural de referència, però sembla que ara volem passar a ser-ho d’un altre tipus de cultura...
Tot cal dir que hi ha altres festivals com la Taca d’Oli o el CAER que són més nostrats, tot i que, malgrat això, encara ho podrien ser més i promocionar més els poetes i/o escriptors reusencs i, en relació al CAER, els actors i les actrius de la ciutat. A part de tenir teatres com el Fortuny o el Bartrina també persones de qualitat.
Que no passi com sembla que va passar amb el meu poble, Mont-roig del Camp, que mentre Miró era viu ell es prestava a fer un museu d’art contemporani posant-hi algunes obres seves per començar i llavors l’Ajuntament no ho va voler i ara s’intenta promoure la imatge de Miró, tenint per fer-ho només el poble i els punts des dels quals va pintar algunes de les seves obres i algunes reproduccions. A vegades cal mirar més cap a casa i fer valorar el que hi tenim o és que, com diu la dita, ningú és profeta a casa seva? Seria una llàstima deixar-nos perdre bones oportunitats.
Però sembla que el cas de Reus sigui com el de la cultura catalana que promovem també a l’exterior, una cultura d’espectacle, una cultura de grans masses. Aquest cap de setmana passat precisament l’Institut Ramon Llull a través del seu director, Josep Bargalló, des de Durango (i així parlo d’alguna cosa que em toca a prop, com a lectora de català al País Basc), on va asssitir acompanyat de Quim Monzó perquè s’hi realitzava la fira del llibre i del disc basc més gran i prestigiosa del seu sector; doncs, bé, Josep Bargalló va declarar que la cultura catalana és la convidada per a la propera fira; és la convidada, però, a còpia de talonari, com m’han informat de primera mà; de manera que de diners per promoure la cultura catalana n’hi ha, també a la Fira de Frankfurt se’n van utilitzar molts, però es destinen només per a una cultura de masses. I, així, per exemple, jo que vaig demanar que contribuissin al II Premi de Literatura Catalana a la Universitat del País Basc que l’any passat els va costar 300 euros a tot estirar, m’han denegat l’ajuda; és clar, el premi no arriba tanta gent. Doncs a Reus passa una cosa similar.
I ja que parlem de premis i tornem a Reus, m’agradaria saber què ha passat amb els Premis Reus, aquells que fins al 2007 comptaven amb tota una retòlica de premis com la Beca de Recerca Dr. Frias, el Premi de Teatre Joaquim M. Bartrina, la Beca de recerca Frederica Montseny i Mañé, el Premi a la recerca i innovació educatives Angeleta Ferrer i Sensat, la Beca de recerca premi memorial Josep M. Prous i Vila o els Premis Reus d’idees per a promoure l’ús del català. Em consta que alguns d’ells s’han convocat també aquest 2008, com és el cas dels premis literaris Baix Camp que es promouen des de l’Òmnium Baix Camp, però no sé què ha passat amb la gran majoria. I no ho sé, perquè vaig preguntar-ho a la regidoria de cultura a través d’un missatge de correu electrònic des d’una adreça que em permetia veure si el missatge es llegia o no i tot i que el missatge es va llegir no se’m va respondre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.