4 de març 2009

Via pública - 12-11-08

M’agradaria parlar, avui, del Servei de Mobilitat i Circulació de l’Àrea de Via Pública de l’Ajuntament i de la Guàrdia Urbana i de la seva gestió, perquè penso que es tracta només de buscar formes de finançament per a l’Ajuntament de Reus. I vull parlar d’això perquè suposo que ja hi ha gent que fa referència a la LEC ja que demà hi ha convocada la vaga i jo, com a exprofessora de secundària del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i potencial futura professora, perquè no descarto tornar-hi, estic en contra d’aquesta Llei d’Educació de Catalunya que suposa un avanç cap a la privatització, l’empresarització jerarquitzada i la guetització de l’ensenyament públic; però, com deia, suposo que ja hi fan referència o hi faran referència d’altres contertulians i jo ja vaig tocar el tema de l’ensenyament en la meva primera intervenció i, a més, penso que que hi hagi aquest tema d’actualitat tampoc no ens ha de fer evitar parlar d’altres qüestions que també ens afecten i de manera més directa, perquè es refereixen no a l’àmbit de tot el Principat sinó a l’àmbit de la ciutat on vivim, a l’àmbit concret de Reus.

Doncs bé, anant al cas, l’Àrea de Via Pública des de fa pocs mesos aplica una taxa d’aprofitament de la via pública de manera que qualsevol activitat feta al carrer necessita no només el previ consentiment de l’Ajuntament sinó, també, el pagament de l’ús de l’espai públic en qüestió, i tant és si aquesta activitat la fa una associació o entitat sense ànim de lucre. El carrer, per tant, l’espai de trobada de tota la vida, es converteix en un espai més de lucre i de benefici per a l’Ajuntament. S’apliquen, d’aquesta manera, els imports marcats per l’ordenança fiscal número 18 que, si bé ja existia, en el cas referit a les associacions i entitats muncipals fins ara no s’aplicava, de manera que tot sembla apuntar que és la manera per la qual l’Ajuntament aposta de fer front a la crisi, una crisi que serveix d’excusa perquè la paguin, com sempre, els que menys se n’haurien de fer càrrec; una crisi que fa, també, que, en relació a la via pública, en el cas concret, però, de les escoles, quan els pares i les mares dels infants han sol•licitat que agents de la Guàrdia Urbana (els encarregats, en principi, de la seguretat ciutadana) controlin l’entrada i la sortida de les escoles en les hores, òbviament, d’entrada i sortida de l’escola dels infants, la Guàrdia Urbana respongui que no té prou dotació de guàrdies i que, per tant, aquest control haurà d’anar a càrrec dels familiars equipats d’un peto que els distingeix, uns familiars que poden realitzar un curset accelerat de gestió de la via pública; una solució que no trobo pas encertada, sobretot si tenim en compte que l’Ajuntament de Reus sí que destina diners a, per exemple, la creació d’un escamot que vetlli pel civisme a Reus, sembla que es tracti només de donar certa imatge quan, en el fons de la qüestió, la gestió és pèssima, o que primin només els diners perquè sí que hi ha agents patrullant per la ciutat per posar multes o, també, persones que es poden fer càrrec de les zones blaves.

A més, en relació a l’Àrea de Via Pública, cal tenir en compte que últimament s’ha encarregat de multar a entitats diverses de la ciutat per enganxar cartells o per penjar pancartes, també potser per pal•liar la crisi a través d’aquestes multes, i no crec que aquesta sigui la manera, ja que això només demostra que hi ha un problema que encara no s’ha resolt, tot i que l’Ajuntament adquirís la responsabilitat de resoldre’l ja fa uns quants anys, el 2006, després de reunir-se amb algunes de les entitats que sol•licitaven uns espais adreçats exclusivament a les entitats on poguessin fer propaganda de les seves activitats o de la informació i cartells diversos que generaven sense malmetre la ciutat. A més, cal tenir en compte que, sovint, en els mateixos espais on algunes de les entitats que han estat multades tenien algun cartell penjat, també n’hi havia del mateix Ajuntament de Reus.

Penso, doncs, que si la funció de l’Àrea de Via Pública és la d’exercir «l’estudi, definició i proposta d’estratègies, plans, projectes i directrius en matèria de manteniment i ocupació de la via pública», la proposta feta en els casos que he assenyalat no és, ni molt menys, la correcta i, encara menys, la satisfactòria, pensant sempre, és clar, des del punt de vista del ciutadà que és, per qui realment s’hauria de vetllar; tenint-ho en compte des del punt de vista lucratiu, llavors sí que és la manera correcta de fer les gestions, però penso que això no és el que els ciutadans volem.

Cap comentari:

Publica un comentari

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.