10 de maig 2009

Reus Viu - 18-3-09

Avui m’agradaria parlar de Reus Viu, la plataforma que ahir es va presentar per tal de denunciar els abusos urbanístics que pateix la nostra ciutat. Així després de Valls Viu, un plataforma que es va crear a Valls amb la mateixa finalitat, ara malauradament és el torn de Reus. Ara és el torn de dir prou, de dir que nosaltres volem un projecte de ciutat diferent. Per això diversos col•lectius: el GEPEC, la Plataforma Martí Verd (que agrupa els afectats pel polígon industrial de la carretera del Morell), l’ADV Ecològica Gent del Camp, el Casal Despertaferro, Maulets, l’AJR i la CUP-Reus, ens hem agrupat amb la voluntat ferma d’intentar aturar la construcció d’una ciutat en què l’últim que compten són les persones que hi viuen, ja que no està pensada en benefici d’elles sinó en benefici de les persones que, valgui la redundància, n’han d’obtenir algun benefici econòmic. Només així s’explica que es projectin un total, entre tots els plans urbanístics previstos, de 17.500 nous habitatges, quan s’estima a la baixa que n’hi ha 7.000 de buits i que de les 223 hectàrees que hi ha ara de sòl industrial es vulgui passar a les 600 que hi ha projectades per al 2011, unes hectàrees que es guanyen a la zona verda i d’explotació agrícola que hi ha ara i que obliga certes persones a abandonar els masos on han viscut sempre o que, malgrat tot, no té en compte el valor històric que d’altres on no viu ningú poden tenir. D’aquesta manera, per tant, es demostra una manca de respecte pel paisatge, així com per un entorn favorable no només a la socialització de les persones, sinó també saludable.
Es projecta, per tant, una ciutat sense personalitat, una gran urbs en què plana el rendiment econòmic i no el benestar de les persones que necessiten un entorn més respectuós amb el medi ambient i més abocat a la seva interrelació que no el que es projecta. D’aquí que les entitats mencionades, per tant, haguem signat un manifest a favor d’un planejament respectuós amb els valors socials, culturals i ambientals de Reus i que fomenti el benestar de la ciutadania. Si la campanya de l’EIC: Al Camp, aturem l’ofensiva del ciment, en què ens trobem immersos, ja es queixa d’aquesta degradació que, com a ciutadans, estem patint; a través de Reus Viu es pretén afermar aquest punt de vista en relació a la nostra ciutat, per manifestar contundentment que nosaltres no estem d’acord amb la política urbanística que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsa, una política urbanística que no mostra altra cosa que una falta de sensibilitat i de respecte vers els ciutadans de la ciutat que veuran com la ciutat es converteix en una ciutat ànonima, en una ciutat que va perdent la personalitat i va creixent a un ritme desmesurat que no s’adiu amb la realitat, que no s’adiu a les seves necessitats. Ja n’hi ha prou d’especular amb el nostre benestar i, en definitiva, amb les nostres vides!
De tot això cal conscienciar els polítics que ara ens governen i la gent, perquè no es trobi el dia de demà vivint en una ciutat estranya; i això és el que es pretén fer des de Reus Viu, conscienciar la gent del model de ciutat que ens estan imposant i recollir signatures de tota la gent que tampoc hi estigui d’acord. I sí que estigui d’acord, en canvi, a preservar la Boca de la Mina, l’entorn agrícola de la ciutat i els masos que hi ha, i el manteniment de les activitats més tradicionals vinculades a aquest entorn; que estigui d’acord a respectar el paisatge, dotar la ciutat de més zones verdes i de grans parcs, etc. En definitiva i parafrasejant el nom de la plataforma, que estigui d’acord en un Reus viu i no en un Reus gris per la força i la duresa que el ciment representa. En d’altres casos ja he fet comparat Gasteiz (des d’on parlo) amb Reus, i no hi ha comparació, aquí les zones verdes són innumerables, a Reus, és cert, no plou tant i aquestes zones verdes no poden ser tan verdes, però sí que poden existir, sí que es pot contemplar dotar d’espais sense edificacions; sembla però que això no comporta cap benefici, perquè, com deia, les persones no comptem, i per tant és un aspecte que sovint s’obvia, mentre que d’altres que s’haurien d’obviar esdevenen la consigna a seguir.
El primer acte de protesta de la plataforma serà aquest dissabte, 21 de març, que hi ha projectada una caminada de protesta promuguda pel GEPEC als terrenys on es vol construir l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Passeig Nord de Reus. La caminada arrencarà a les 10 del matí des de la plaça Mercadal. Recordem que l’ARE és un dels projectes urbanístics amb més impacte ambiental i social, dels projectats a la ciutat. A més, divendres passat es va saber que l'ARE de Reus, serà la primera a iniciar-se a tota la vegueria del Camp i, que tot i que se n'ha reduit l’extensió, serà la més gran de totes les que es faran al Principat.
Des de la plataforma també es convoca la ciutadania a participar en la manifestació que es farà diumenge a Barcelona en contra de la política urbanística, territorial i ambiental de la Generalitat de Catalunya.
Us animo a sumar-vos-hi, perquè el nostre futur està en joc.
Per acabar, només una última reflexió, tot això, malauradament, no passa només a Reus, a molts d’altres llocs del territori també s’està primant el ciment a l’espai obert, un espai obert que dóna peu a què la gent hi faci vida, a què la gent es trobi i es conegui, a què els municipis respirin i siguin vius; però no perquè sigui una tendència extesa l’hem d’acceptar, si nosaltres no creiem amb aquest projecte ho hem de manifestar i hem d’intentar que el dia de demà no ens trobem en una ciutat que ens bandeja com a persones i que només ens valora com a aportació econòmica. Tot això, precisament, va fer que la jove cantautora Meritxell Gené amb la cançó «Ciutat estranya», en què musica un poema del també lleidatà Màrius Torres, fos la música de campanya de la CUP, a elles (a la cançó i a Meritxell Gené) us emplaço perquè hi puguem pensar a través dels versos d’un dels nostres grans poetes i a través d’unes de les veus més joves i a la vegada que amb més força es projecta del nostre panorama musical. Pensem si aquesta és la ciutat que volem, si volem que la ciutat ens sigui estranya o volem que ens integri i ens respecti, que ens aculli i ens hi puguem sentir realment «com a casa». Pensem-hi, demà potser serà massa tard.

Cap comentari:

Publica un comentari

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.