10 de març 2010

Dia de la dona treballadora - 10-3-10

Aprofitant que el dilluns va ser el dia de la Dona Treballadora, m’agradaria senzillament recordar una mica què s’ha fet aquests dies per la zona per tal de reivindicar la situació de la dona, una situació que senzillament pretén ser igual a la de qualsevol home, tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, és cert que s’ha avançat, però encara molt de camí per recórrer, a vegades no ho sembla perquè estem massa avesats a un punt de vista masculí o masculinitzat; amb el record dels actes que s’ha fet, doncs, només vull aconseguir que es pensi una mica amb aquest contrapunt necessari que necessitem perquè aconseguim una societat més justa.
Com a culminació de diferents actes a Tarragona, Torredembarra i Reus, el mateix dia 8 de març la Coordinadora 8 de març va convocar pels carrers de Tarragona una manifestació que va començar a l’estàtua dels Despullats sota el lema «Dones! La crisi ens fa més precàries!» que va aglutinar 200 persones i va acabar amb la lectura del manifest davant de l’Ajuntament. Després encara hi va haver l’actuació de la cantautora Cecília a l’Ateneu Popular l’Espina.
Amb anterioritat a aquesta data Dones en Acció a Reus ja va realitzar diversos actes que van culminar el dissabte passat amb una gran festa a la Palma.
A tot això, vull afegir que ahir l’Observatori de la Igualtat de la URV va atorgar el premi M. Antònia Ferrer a la professora Montserrat Palau que va fer un discurs molt eloqüent que començava amb el conegut fragment del poema de Maria Mercè Marçal: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel», per ràpidament dir que quan era petita precisament no ho agraïa, no entenia perquè per haver nascut dona, de classe menestral en la Tarragona de la postguerra havia d’estar patint el que patia; però també ràpidament es va adonar que la visió que li inculcaven d’haver d’assumir aquest rol per sempre més no era l’única, que hi havia altres possibilitats, que hi havia la possibilitat d’intentar capgirar aquesta realitat d’aleshores, en tots aquests tres àmbits: el de gènere, el de classe i el de nació, i per això va acabar demanant per a totes les dones que assolissin la seva llibertat i la seva independència.
Cal que les dones sàpiguen, siguin conscients, si no se n’han adonat ja, que encara ara hi ha molts aspectes en els quals cal treballar per aconseguir un tracte igualitari davant de la societat; en la universitat mateixa, per exemple es parla d’una estructura en tisores perquè tot i que hi entren més alumnes dones a estudiar, la gent que s’hi queda a treballar són més homes que dones, la situació es capgira. És clar que alguns o algunes ho atribuiran al fet o a la voluntat de ser mare, però és que també hi ha pares i es tracta de compartir la feina. Per aconseguir-ho cal que les dones facin valdre els seus drets, però també cal que els homes ho entenguin i col•laborin a fer-ho possible. Només és entre tots i totes que podem aconseguir que això sigui una realitat, que podem aconseguir el punt de vista masculí no sigui, de vegades, l’únic existent, que també s’inclogui el punt de vista femení necessari perquè la dona també se senti part, com qualsevol altre, d’aquesta societat.

Cap comentari:

Publica un comentari

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.