Aturem l'ofensiva del ciment - 7-11-08

Avui m’agradaria parlar de la política d’urbanisme impulsada per l’Ajuntament de Reus, que sembla no tenir en compte les necessitats reals de la ciutat i de la seva gent, sinó només la voluntat especulativa d’alguns, ja que malgrat la situació actual de l’habitatge es projecten construir tot un conjunt d’habitatges nous i innecessaris a la ciutat.

Es preveu construir entre les carreteres de Falset i Castellvell una àrea residencial estratègica, al voltant del futur Passeig Nord, i, de fet, parlo d’aquest tema i en primer lloc d’aquest espai perquè els afectats ja han rebut les cartes on se’ls notifica que el projecte d’ARE tira endavant. Cal tenir en compte que aquesta ARE comptarà amb més de 100 hectàrees, exactament 112 hectàrees, de manera que es tracta d’una de les ARE més estenses de Catalunya, que privarà els reusencs i les reusenques de zones verdes que es perdran per sempre més, de zones verdes que la ciutat necessita per oxigenar-se. La CUP-Reus ha inclòs aquest punt de vista en les al•legacions presentades al Pla Territorial del Camp de Tarragona.

Crec que cal fer una aposta per un altre tipus de model urbanístic; cal vetllar en primer terme per ocupar les cases que ja hi ha construïdes i no deixar-nos perdre les zones verdes naturals que encara conservem, al contrari, cal intentar conservar-les, com més n’hi hagi millor. Per tant, mentre les edificacions no siguin del tot necessàries –que no ho són– és absurd treure les zones verdes naturals que tenim per crear-ne d’artificials dins de la ciutat, en cas que es faci, perquè cal tenir en compte que tenim grans espais oberts, com la plaça de la Llibertat, on l’espai verd és merament representatiu.

Com sabeu jo us parlo del País Basc, des de Gasteiz, en concret; aquí, doncs, a Gasteiz la quantitat de metres quadrats per persona és de 23, a Reus n’hi ha 7, de metres quadrats per persona; és cert que a Gasteiz plou molt més i això en facilita el manteniment, però la diferència és abismal, no hi ha punt de comparació. A més, cal tenir en compte que l’Organització Mundial de la Salut aconsella que aquesta xifra es mogui entre els 10 i els 15 metres quadrats i, per tant, Reus no arriba ni a la xifra mínima. I això que el Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal parla de la «Protecció del sòl rústic entenent com a tal: rieres, camins, conjunt de masos i arbrat d’interès històric artístic com a part important d’equilibri mediambiental, tant pels seus valors naturals i de paisatge, com per tot el sòl agrícola que no deixa de ser el gran parc de la ciutat» i que inclou la «Redefinició de les operacions de modificació del sòl urbà i dels sectors de sòl urbanitzable simplificant la gestió i millorant l’entorn i en definitiva la qualitat de vida, per tal de resoldre la problemàtica i les dificultats que s’han plantejat durant el període de vigència del pla.» Punts que crec que realment no es duen a terme.

Tampoc, en el cas de l’ARE, cal deixar-se enlluernar quan des de l’Ajuntament se’ns diu que la meitat d’aquestes edificacions seran de protecció oficial, això tampoc no les justifica, perquè es poden buscar altres alternatives per facilitar l’accés a un habitatge digne. Les xifres parlen per si soles, s’estima que hi ha un total de 6000 habitatges desocupats en tota la ciutat i aquest projecte en pretén incorporar 7000 de nous.

Però el model urbanístic, òbviament, va més enllà, no és només en el cas de l’ARE que falla, també preocupa el pla de reforma el barri del Carme, el cas de la Sedera, el projecte de polígon industrial de la carretera de Constantí i el Tecnoparc.

El barri del Carme perquè entenem que les persones afectades estan patint una voluntat especuladora sense límits que ha deixat degradar el barri perquè ara necessiti una remodelació important, sense que els afectats rebin indemnitzacions coherents amb el greuge que pateixen.

El cas de la Sedera perquè no és clar el projecte que l’Ajuntament pretén tirar-hi endavant i sembla que no tindrà massa en compte l’opinió dels veïns d’utilitzar-lo com a espai social o com a espai de serveis, perquè sembla que ja s’ha especulat amb la zona.

El projecte de polígon industrial de la carretera de Constantí perquè crec que ja hi ha altres espais destinats a aquesta finalitat –a ser polígon industrial– que, a més, no estan ocupats, ni molt menys, en la seva totalitat, posem per cas el polígon AgroReus, però sembla que tot això no es tingui en compte i només s’intenti incrementar les hectàrees de sòl industrial –que es pretén que a final del 2008 hagi crescut en 170,74 noves hectàrees, des de principi d’any– sense una vertadera gestió de l’espai al darrere.

I, finalment, el Tecnoparc perquè hi ha una manca de transparència sospitosa i s’ha parlat d’instal•lar-hi Singenta, que és productora d’aliments transgènics.

Penso, per tant, que el Pla Local de l’Habitatge amb què compta Reus s’hauria d’utilitzar per fer un estudi més a fons de les necessitats de la ciutat partint del coneixement de la seva situació real en aquests moments i promovent un desenvolupament urbanístic intensiu i no extensiu, aprofitant els espais que hi ha a la ciutat i no malbaratant-ne de nous de manera insensata i innecessària, com s’està promovent ara, un model que no beneficia gens la ciutat ni qui hi viu. Cal que es pensi més en la qualitat de vida de la gent que viu a Reus i no tant en el lucre de l’Ajuntament, o d’altres beneficiaris, que comporten altres projectes.