TV3 a les Illes - 3-6-09

Avui penso que em toca parlar del cas de TV3 a les Illes, o sigui del fet que després de 23 anys d’emissió, abans d’ahir, el dia 1 de juny del 2009, aquesta emissió deixés d’emetre’s.

És evident que TV3 cada cop és menys «la nostra» i que quan parlen d’«aquí» a TV3 per a ells no significa el mateix que per a mi –i que, vull pensar, per a molts altres catalans, que pensen que «aquí» és el Principat, perquè ja sabem que demanar-los tenir de referent els Països Catalans és massa, només es mantenen al Temps, i amb prou feines! Hi ha, per tant, una manca de referents compartits, una manca de criteri nacional, que per als que manen evidentment no es deu interpretar com una manca, sinó que els referents i el criteri nacional deuen ser ben bé uns altres.

Per això ara, com si amb el cas valencià no n’hi hagués prou, o precisament per això, per continuar aquesta escomesa, ara, doncs, és el torn de les Illes! El senyal de TV3, de la TV3 que fins ara veien, de la TV3 que veiem nosaltres a casa nostra, i ells també, fins ara, ha estat substituït pel de TVC Internacional, que ara s’anomena TV3Cat, però aquesta cadena no inclou esports, documentals, films ni sèries de producció externa, per això ahir l'Obra Cultural Balear va denunciar en un comunicat que «La direcció de TV3 tracta les Illes Balears com si fossin un país estranger».

De moment, amb el tripartit a casa, s’ha aconseguit ben bé esbocinar aquella certa unió que amb TV3 hi podia haver entre tot el territori català, malgrat que TV3, com deia, no ho tingués clar o no ho volgués així, i per això el referent Països Catalans, brilla per la seva absència.

És lamentable i vergonyós que es permeti aquesta fragmentació, que sense cap tipus de pudor i amb polítics que es diuen catalans, tant els uns i com els altres, perquè afortunadament a les Illes no hi ha o no s’hi ha creat el problema identitari del País Valencià. En el segle xxi que tant fàcil és moure’s d’un lloc a l’altre, que sembla que tot és a l’abast de tothom, a casa nostra, ves per on, se’ns priva de sentir-nos un de sol –que ja sabem que ho volen, tenir-nos fragmentats, que la unió fa la força i això no pot ser, però també hem de poder dir ben clar i català que és una vergonya que els polítics ho permetin sense més, que en el segle xxi, que és el segle de les comunicacions, permetin que a casa nostra aquestes comunicacions s’acabin!

És curiós que un fet positiu com és el de la reciprocitat entre TV3 i IB3 que van signar els governs català i balear i que el passat mes de març va entrar en vigor, acabi girant-se en contra. És curiós, però donem opció al dubte i esperem que després de les reaccions que aquesta nova situació ha despertat, hi hagi una rectificació.