Avui m’agradaria tornar a parlar d’Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles perquè tot i que ja en vaig parlar la setmana passada, aleshores ho feia amb uns termes i ara ho faré amb uns altres, perquè afortunadament pocs minuts abans que comencés la campanya per a aquestes eleccions al Parlament europeu es donava confirmitat a la candidatura que esdevenia, per tant, legal. El Tribunal Constitucional estimava el recurs d'empara presentat per Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles (II-SP) contra l'anul•lació, per part del Tribunal Suprem, de la seva candidatura per a les eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny.
Per això, doncs, vull que aquesta sigui una opció que, com a mínim, es tingui en compte a l’hora d’emetre el vot el proper diumenge 7 de juny, perquè amb aquesta candidatura poden tenir veu a Europa els grups socials als quals l’estat menys en dóna i als quals l’estat més maltracta perquè menys té en compte, perquè menys vol tenir en compte, perquè allò que busquen és el que l’estat no està disposat a donar, a canviar; recordo, en aquest sentit, que aquesta candidatura, encapçalada pel dramaturg Alfonso Sastre, està integrada per col•lectius i grups de suport internacionalistes, anticapitalistes i independentistes d'arreu de l'estat, grups que ens permeten pensar en una nova etapa, una etapa d'esperança, d'il•lusió i de mobilització per aconseguir fer visible una realitat que, mal que pesi a alguns, no es pot ni silenciar ni il•legalitzar: Espanya és una presó de pobles on els drets polítics i socials són liquidats.
Cal tenir en compte que, a casa nostra, diverses persones i col•lectius del Camp han creat un Grup de Suport a la candidatura d'Iniciativa Internacionalista per intentar aconseguir portar Alfonso Sastre a Europa. En aquest sentit hi ha material de la campanya al Casal Despertaferro, a Reus, i al Casal La Sageta de Foc, a Tarragona. A més, hi ha preparats dos actes de presentació de la candidatura, un a cadascuna d’aquestes ciutats, que crec que són especialment interessants per tal de tenir-ne més informació. A Reus, el proper dilluns 1 de juny, a les 8 del vespre, al Teatre Bravium, hi haurà la presentació de la llista d'Iniciativa Internacionalista i del grup de suport de Reus amb la intervenció de José Estrada, cap de llista del Camp, Héctor Álvarez, coordinador del Camp i membres del grup de suport de Reus. A Tarragona, l’acte serà el dijous 4 de juny a 2/4 de 8 del vespre; aquest serà l’acte central de la campanya d'Iniciativa Internacionalista al Camp amb la intervenció no només de José Estrada, cap de llista del Camp i un membre del grup de suport del Camp, sinó també de Josep Garganté, cap de llista dels Països Catalans que, en alguna ocasió, ha dit que aquesta candidatura s'ha presentat per combatre «l'Europa dels rics i els miserables polítics professionals», que crec que és una cosa que val molt la pena tenir en compte perquè precisament es tracta de dues coses que ara estan molt en crisi: els rics i els polítics professionals i que, per tant, demostren que Iniciativa Internacionalista apareix en un context històric en què, especialment, ens afecta a tots i a totes el que demanen. Si es vol tenir més informació es pot fer una fàcil cerca per Internet o posar-se en contacte amb el grup de suport del Camp a: iniciativainternacionalista@pobleviu.cat
Passant a un altre aspecte, que res té a veure amb tot això que acabo de dir ara, vull recordar que la CUP-Reus està enmig de les jornades de primavera que ha organitzat: «Un altre Reus és necessari» i que aquest divendres hi haurà l’últim acte d’aquestes jornades, a les 8 del vespre, com sempre, a la sala d’actes del Centre de Lectura. Aquesta sessió va dedicada a «Municipalisme i participació ciutadana» i la moderarà Jordi Martí, entre moltes altres coses membre de la CGT i comptarà amb la presència a la taula rodona de Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre; Xavier Joanpere, activista social, i Jaume Soler, exalcalde d’Arbúcies i membre de la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies des de la seva creació el 1978. Us convido, també, a assistir a aquest acte, doncs. Sense que es vinculi una cosa amb l’altre perquè com ja vaig dir la setmana passada, la CUP dóna llibertat de vot de cara a aquestes eleccions al Parlament europeu.
27 de maig 2009
20 de maig 2009
Iniciativa Internacionalista - 20-5-09
Avui m’agradaria parlar d’Iniciativa Internacionalista, encapçalada pel dramaturg Alfonso Sastre, perquè desafortunadament ha estat il•legalitzada pel Tribunal Suprem i crec que, independentment del que faci, o del que volgués fer, cadascú el dia de les eleccions al Parlament europeu, cal proclamar ben alt i clar que ja n’hi ha prou de la llei de partits, una llei de partits que existeix amb una sola finalitat (perquè hi hauria molts altres partits d’extrema dreta que serien susceptibles de ser il•legalitzats per aquesta llei), però només existeix per tapar la boca a l’esquerra abertzale o a tot allò que s’hi pot o s’hi vol vincular; una llei de partits que, per tant, no fa altra cosa que demostrar de manera evident que a l’estat espanyol no hi ha una democràcia real. No es pot explicar, sinó, d’altra manera que molts ciutadans es quedin sense poder votar el partit que els representa. En el cas de la Iniciativa Internacionalista crec que tot això queda especialment clar perquè s’hi veu implicada gent d’arreu de l’estat que ha apostat per una candidatura d’esquerres i internacionalista a les properes eleccions al Parlament europeu. Una candidatura que va seguir tots els passos legals per presentar-se i que, fins i tot, en un primer informe del Servei d’Informació del Cos de la Policia Nacional referit a ella es deia que: «Els atestats preliminars enviats pels dos cossos descarten que la coalició clandestina hagi participat en la creació d'II-SP o que hagi promogut la llista. Els serveis antiterroristes coincideixen que no consten contactes recents de membres de l'esquerra abertzale amb aquesta plataforma i destaquen que els 54 candidats i el 10 suplents d'Iniciativa tenen un passat immaculat i que no tenen antecedents en llistes anul•lades en anteriors comicis. A més, ni el programa o les consignes defensen la violència per assolir objectius polítics». Després, però, a través de mitjans de comunicació com Norte de Castilla i ABC se n’ha forçat una altra versió que ha desencadenat amb la seva il•legalització.
Per tal de poder intentar la proposta endavant, Iniciativa Internacionalista dilluns va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra l’anul•lació de la seva candidatura en què, entre altres coses, nega el vincle amb Batasuna i condemna la violència. De totes maneres, tinguem en compte una cosa, que Batasuna és il•legal a l’estat espanyol però no a l’estat francès. Penso que aquesta sola puntualització ja ha de fer pensar molt en tot aquest assumpte, perquè a l’estat espanyol hi ha una especial por a donar veu a l’esquerra abertzale i per això intenten justificar democràticament amb la llei de partits aquesta presa de paraula, però és evident que de democràtica no en té res, la llei de partits. En aquest sentit, veig especialment rellevant remarcar unes paraules de la pròpia candidatura, extretes del seu web: «Creiem que la línia divisòria real és entre els que estem contra la corrupció i els que la practiquen o consenteixen. Entre els que defensem i practiquem els valors democràtics i els que els menyspreen. Entre els que defensen la justícia social i la pau o els que es beneficien de l'explotació, del patiment i d'alimentar els conflictes.»
A l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional, només vull recordar que la CUP ha donat llibertat de vot, però que aquesta llibertat de vot, no treu que puguem condemnar un fet tan antidemocràtic com aquesta il•legalització, que és el que es va fer amb una nota de premsa que es va fer arribar ahir als mitjans de comunicació.
D’altra banda, canviant radicalment de tema, i amb això acabo, vull recordar que aquest dimecres hi ha un nou acte de les jornades que la CUP-Reus ha organitzat per aquest maig titulades «Un altre Reus és necessari» que, com que ja en vaig parlar, només apunto que avui tracta «La planificació urbanística: especulació o sostenibilitat» amb Sergi Saladié, professor de geografia de la URV; Gerard Nogués, regidor de la CUP a Valls, i Xavier Jiménez, membre de GEPEC i de Reus Viu; a més com a moderador comptarà amb el Jordi Escoda. Penso que donada la situació és un tema més que interessant. Serà a les 20.00 a la sala d’actes del Centre de Lectura.
Per tal de poder intentar la proposta endavant, Iniciativa Internacionalista dilluns va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra l’anul•lació de la seva candidatura en què, entre altres coses, nega el vincle amb Batasuna i condemna la violència. De totes maneres, tinguem en compte una cosa, que Batasuna és il•legal a l’estat espanyol però no a l’estat francès. Penso que aquesta sola puntualització ja ha de fer pensar molt en tot aquest assumpte, perquè a l’estat espanyol hi ha una especial por a donar veu a l’esquerra abertzale i per això intenten justificar democràticament amb la llei de partits aquesta presa de paraula, però és evident que de democràtica no en té res, la llei de partits. En aquest sentit, veig especialment rellevant remarcar unes paraules de la pròpia candidatura, extretes del seu web: «Creiem que la línia divisòria real és entre els que estem contra la corrupció i els que la practiquen o consenteixen. Entre els que defensem i practiquem els valors democràtics i els que els menyspreen. Entre els que defensen la justícia social i la pau o els que es beneficien de l'explotació, del patiment i d'alimentar els conflictes.»
A l’espera de la resolució del Tribunal Constitucional, només vull recordar que la CUP ha donat llibertat de vot, però que aquesta llibertat de vot, no treu que puguem condemnar un fet tan antidemocràtic com aquesta il•legalització, que és el que es va fer amb una nota de premsa que es va fer arribar ahir als mitjans de comunicació.
D’altra banda, canviant radicalment de tema, i amb això acabo, vull recordar que aquest dimecres hi ha un nou acte de les jornades que la CUP-Reus ha organitzat per aquest maig titulades «Un altre Reus és necessari» que, com que ja en vaig parlar, només apunto que avui tracta «La planificació urbanística: especulació o sostenibilitat» amb Sergi Saladié, professor de geografia de la URV; Gerard Nogués, regidor de la CUP a Valls, i Xavier Jiménez, membre de GEPEC i de Reus Viu; a més com a moderador comptarà amb el Jordi Escoda. Penso que donada la situació és un tema més que interessant. Serà a les 20.00 a la sala d’actes del Centre de Lectura.
Ascó - 13-5-09
Avui voldria parlar d’Ascó i de la campanya Apaguem les Nuclears de la que ja vaig parlar temps enrere, que és la que s’està movent per tal d’intentar que no renovin els permisos a les nuclears catalanes, per a la qual cosa ara està recollint signatures que faran arribar al Parlament de Catalunya. A part, però, en aquests moments també s’estan movent per demostrar-nos que la multa que el Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo ha imposat sobre Ascó I per l'alliberament de partícules radioactives que es va detectar entre el 2007 i el 2008, ocasionat a partir de quatre infraccions greus i dues de més lleus –que, però, no es van notificar fins a l'abril del 2008–, no és res més que una presa de pèl, perquè malgrat que sembli una quantitat enorme haver de pagar 15,4 M d’euros, realment, si es té en compte la seva facturació diària i la quantitat de dies que va durar la fuita, encara hi surten guanyant; o sigui, i centrant-nos en la fuita del 2007, que van guanyar més diners durant els dies que hi va haver aquesta fuita que no pas els en fan pagar ara amb la multa. Una fuita que, com deia, no es va fer pública fins cinc mesos després, el 5 d’abril, quan va ser denunciada per Greenpeace. I que, com recordareu, vulnerava tots els nostres drets com a ciutadans a estar informats, sobretot, en un fet que afecta la nostra salut i el nostre benestar.
Doncs bé, Ascó I té una facturació diària de 600.000 €, de manera que la multa que se’ls ha aplicat, tot i que pugui semblar ingent, els suposa només la facturació de 25 dies i 16 hores de facturació, mentre que la fuita es va produir durant 72 dies. Iberdrola i Endesa, per tant, encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores, segons informa la campanya Apaguem les nuclears.
Cal tenir present que tot i que hi ha qui vol fer creure que l’energia nuclear és una bona aposta, també hi ha qui manifesta obertament –malgrat que sovint aqusta altra informació es vulgui amagar– que realment aquesta aposta ha resultat ser un vertader fiasco, per tots els problemes que en deriven, com manifesten l’Agència de l’Energia nord americana o Oras Tynkynnen, un dels principals assessors del primer ministre finlandès.
A més, també cal tenir en compte que la potència elèctrica instal•lada a l’estat espanyol supera en més d'un 30% el grau més alt de la demanda interna, i que, com es va veient, el tema de la seguretat, vinculat al de la contaminació, no es té massa controlat; avui dia el 70% de les incidències nuclears de l'estat es registren a Ascó i a Vandellòs, de manera que aquestes nuclears només representen un gran perill per la seguretat i la salut de la població. De fet, les tres que funcionen a casa nostra han tingut, en els darrers anys, amb el 40 per cent de la potència de totes les centrals nuclears de l’estat, més del 60 per cent dels incidents comunicables al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i el 75 per cent dels incidents greus. I tot això sense parlar de l’irresoluble problema que suposen els residus.
És per tot això que la campanya Apaguem les nuclears fa una crida a participar a la marxa de Camposines fins a Ascó que es durà a terme el proper diumenge (recordeu que el web de la campanya és apaguemlesnuclears.cat). Cal tenir en compte que, en aquesta marxa, es defensa la salut de tots i totes; cal tenir en compte que, en relació a les nuclears, se’ns dóna a conèixer només el que es vol per tal de fer negoci els uns amb la seguretat dels altres; cal tenir en compte que hi ha fonts d’energia alternatives com: l’energia solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la de la biomassa... Per tant, cal tenir en compte, que l’aposta per l’energia nuclear ha de quedar aparcada perquè s’invalida per ella mateixa i cal apostar per les moltes altres alternatives que tenim a l’abast i, sobretot, per una política d’estalvi energètic ben conduïda, per tal de ser molt més respectuosos amb la salut i el medi. L’executiu de Zapatero es va comprometre a reduir progressivament el pes de l’energia nuclear a l’estat espanyol, cal que en demanem l’evidència i que no es tracti d’una reducció progressiva, sinó d’una eliminació total i efectiva, ens hi va la vida i no podem permetre que hi juguin, és nostra.
Doncs bé, Ascó I té una facturació diària de 600.000 €, de manera que la multa que se’ls ha aplicat, tot i que pugui semblar ingent, els suposa només la facturació de 25 dies i 16 hores de facturació, mentre que la fuita es va produir durant 72 dies. Iberdrola i Endesa, per tant, encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores, segons informa la campanya Apaguem les nuclears.
Cal tenir present que tot i que hi ha qui vol fer creure que l’energia nuclear és una bona aposta, també hi ha qui manifesta obertament –malgrat que sovint aqusta altra informació es vulgui amagar– que realment aquesta aposta ha resultat ser un vertader fiasco, per tots els problemes que en deriven, com manifesten l’Agència de l’Energia nord americana o Oras Tynkynnen, un dels principals assessors del primer ministre finlandès.
A més, també cal tenir en compte que la potència elèctrica instal•lada a l’estat espanyol supera en més d'un 30% el grau més alt de la demanda interna, i que, com es va veient, el tema de la seguretat, vinculat al de la contaminació, no es té massa controlat; avui dia el 70% de les incidències nuclears de l'estat es registren a Ascó i a Vandellòs, de manera que aquestes nuclears només representen un gran perill per la seguretat i la salut de la població. De fet, les tres que funcionen a casa nostra han tingut, en els darrers anys, amb el 40 per cent de la potència de totes les centrals nuclears de l’estat, més del 60 per cent dels incidents comunicables al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i el 75 per cent dels incidents greus. I tot això sense parlar de l’irresoluble problema que suposen els residus.
És per tot això que la campanya Apaguem les nuclears fa una crida a participar a la marxa de Camposines fins a Ascó que es durà a terme el proper diumenge (recordeu que el web de la campanya és apaguemlesnuclears.cat). Cal tenir en compte que, en aquesta marxa, es defensa la salut de tots i totes; cal tenir en compte que, en relació a les nuclears, se’ns dóna a conèixer només el que es vol per tal de fer negoci els uns amb la seguretat dels altres; cal tenir en compte que hi ha fonts d’energia alternatives com: l’energia solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la de la biomassa... Per tant, cal tenir en compte, que l’aposta per l’energia nuclear ha de quedar aparcada perquè s’invalida per ella mateixa i cal apostar per les moltes altres alternatives que tenim a l’abast i, sobretot, per una política d’estalvi energètic ben conduïda, per tal de ser molt més respectuosos amb la salut i el medi. L’executiu de Zapatero es va comprometre a reduir progressivament el pes de l’energia nuclear a l’estat espanyol, cal que en demanem l’evidència i que no es tracti d’una reducció progressiva, sinó d’una eliminació total i efectiva, ens hi va la vida i no podem permetre que hi juguin, és nostra.
10 de maig 2009
Un altre Reus és necessari - 6-5-09
Avui m’agradaria parlar de les jornades de debat que hem organitzat la CUP de Reus sota el nom «Un altre Reus és necessari» per aquest mes de maig. Es tracta de tres taules rodones que pretenem que serveixin perquè es tractin certs aspectes que creiem que cal que es debatin, que cal que la gent conegui una mica millor, perquè o bé ens toquen de manera directa o bé de manera indirecta, però que també cal tenir en compte a l’hora de pensar en el futur de la nostra ciutat, un futur que a nosaltres ens agradaria que agafés una altra línia que no per la que en aquests moments sembla que s’aposti per la nostra ciutat, un futur que integri les persones i les tingui en compte a totes per igual i consideri el nostre entorn com un bé que cal protegi i, per tant, el respecti. Sempre tot això com a eina de construcció nacional, perquè entenem que l’amor a la terra comença en aquest entorn més immediat, en l’entorn municipal.
Les tres taules rodones compten amb tres ponents especialitzats amb cada tema a tractar i que, per tant, creiem que el que poden dir pot interessar a tots i un moderador que és una persona aliena a la CUP perquè pugui moderar amb equitat o perquè no es posi en dubte que això sigui així. Perquè pretenem que siguin unes jornades com he dit de debat, o sigui participatives, en què cada ponent presenti el seu punt de vista de cada tema però que després sigui la ciutadania qui prengui la paraula i participi en cada taula rodona donant el seu punt de vista o preguntant allò que més li interessa de cada tema als ponents. Són unes jornades fetes per a la ciutadania i només amb aquesta interacció tenen sentit. Totes les sessions són a les 20.00 a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus.
La primera de les sessions és aquest divendres i l’utilitzarem per parlar de la cultura com a eina d’integració social, per fer-ho tindrem: a l’Anna Saperas Tuset que és la directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura i que ens enfocarà el seu punt de vista des de la llengua catalana i des dels diferents projectes que s’impulsen des de la Generalitat per aconseguir que la llengua catalana sigui una eina d’integració social, l’enfocament dels cursos, el Voluntariat per la llengua…; a l’Enric Aguadé que com a exdirector de la Biblioteca Central Xavier Amorós ens aportarà la seva visió des de la part més intel•lectual de la cultura, o de la part que es veu més intel•lectualitzada, ja que ens parlarà dels diferents usos que pot realitzar una biblioteca; i a Salvador Palomar que, com a membre de Carrutxa, ens parlarà d’aquesta integració social a partir de la cultura popular i la festa.
La segona sessió serà el dia 20 de maig i servirà per parlar de la planificació urbanística i si volem que aquesta es basteixi sobre l’especulació o sobre la sostenibilitat, evidentment l’aposta de tots els ponents serà aquesta darrera tot i que cadascú hi faci referència des de diferents aspectes; així, Sergi Saladie, geògraf, professor de la URV, ho enfocarà des del punt de vista energètic; Gerard Nogués, regidor a l’Ajuntament de Valls per la CUP, des del punt de vista de les ARE; i Xavier Jiménez, membre del GEPEC i de Reus Viu –que aprofito l’avinentesa per dir que Reus Viu es presenta aquest dijous a les 20.00 al Teatre Bravium–, ho centrarà més en el cas exclusiu de Reus i des del punt de vista medi ambiental.
La tercera i última de les sessions serà el dia 29 de maig i hi tractarem el tema del municipalisme i de la participació ciutadana amb persones tan destacades com Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que ens parlarà de la vitalitat que encara hi ha i que encara cal que hi hagi, malauradament, d’aquesta plataforma; Xavier Joanpere, activista social, farà referència a la conveniència de seguir militant per les causes que el sistema anomena perdudes; i Jaume Soler, exalcalde d’Arbúcies per la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies, ens parlarà en concret del tema de la participació des de l’àmbit municipal.
Com deia a l’inici, per tant, es tracta de diferents aspectes que creiem que són interessants per a la nostra ciutat i que ens ha de servir conèixer-los per poder construir una ciutat més respectuosa amb els ciutadans i amb l’entorn, una ciutat de la que realment ens en puguem sentir orgullosos, una ciutat que ens integri i a la que vulguem pertànyer; fer possible aquest altre model de ciutat no només és possible, sinó necessari i està a les nostres mans; els ponents seran qui ens podran donar idees per saber com fer-ho. Per això, com deia, és important que la gent assisteixi a les jornades i exposi, si convé, cada cas concret per abordar amb els ponents la millor manera de resoldre’l o perquè tots, com a mínim, sapiguem que hi ha altres maneres de fer les coses. Esteu tots convidats!
Les tres taules rodones compten amb tres ponents especialitzats amb cada tema a tractar i que, per tant, creiem que el que poden dir pot interessar a tots i un moderador que és una persona aliena a la CUP perquè pugui moderar amb equitat o perquè no es posi en dubte que això sigui així. Perquè pretenem que siguin unes jornades com he dit de debat, o sigui participatives, en què cada ponent presenti el seu punt de vista de cada tema però que després sigui la ciutadania qui prengui la paraula i participi en cada taula rodona donant el seu punt de vista o preguntant allò que més li interessa de cada tema als ponents. Són unes jornades fetes per a la ciutadania i només amb aquesta interacció tenen sentit. Totes les sessions són a les 20.00 a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus.
La primera de les sessions és aquest divendres i l’utilitzarem per parlar de la cultura com a eina d’integració social, per fer-ho tindrem: a l’Anna Saperas Tuset que és la directora del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura i que ens enfocarà el seu punt de vista des de la llengua catalana i des dels diferents projectes que s’impulsen des de la Generalitat per aconseguir que la llengua catalana sigui una eina d’integració social, l’enfocament dels cursos, el Voluntariat per la llengua…; a l’Enric Aguadé que com a exdirector de la Biblioteca Central Xavier Amorós ens aportarà la seva visió des de la part més intel•lectual de la cultura, o de la part que es veu més intel•lectualitzada, ja que ens parlarà dels diferents usos que pot realitzar una biblioteca; i a Salvador Palomar que, com a membre de Carrutxa, ens parlarà d’aquesta integració social a partir de la cultura popular i la festa.
La segona sessió serà el dia 20 de maig i servirà per parlar de la planificació urbanística i si volem que aquesta es basteixi sobre l’especulació o sobre la sostenibilitat, evidentment l’aposta de tots els ponents serà aquesta darrera tot i que cadascú hi faci referència des de diferents aspectes; així, Sergi Saladie, geògraf, professor de la URV, ho enfocarà des del punt de vista energètic; Gerard Nogués, regidor a l’Ajuntament de Valls per la CUP, des del punt de vista de les ARE; i Xavier Jiménez, membre del GEPEC i de Reus Viu –que aprofito l’avinentesa per dir que Reus Viu es presenta aquest dijous a les 20.00 al Teatre Bravium–, ho centrarà més en el cas exclusiu de Reus i des del punt de vista medi ambiental.
La tercera i última de les sessions serà el dia 29 de maig i hi tractarem el tema del municipalisme i de la participació ciutadana amb persones tan destacades com Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que ens parlarà de la vitalitat que encara hi ha i que encara cal que hi hagi, malauradament, d’aquesta plataforma; Xavier Joanpere, activista social, farà referència a la conveniència de seguir militant per les causes que el sistema anomena perdudes; i Jaume Soler, exalcalde d’Arbúcies per la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies, ens parlarà en concret del tema de la participació des de l’àmbit municipal.
Com deia a l’inici, per tant, es tracta de diferents aspectes que creiem que són interessants per a la nostra ciutat i que ens ha de servir conèixer-los per poder construir una ciutat més respectuosa amb els ciutadans i amb l’entorn, una ciutat de la que realment ens en puguem sentir orgullosos, una ciutat que ens integri i a la que vulguem pertànyer; fer possible aquest altre model de ciutat no només és possible, sinó necessari i està a les nostres mans; els ponents seran qui ens podran donar idees per saber com fer-ho. Per això, com deia, és important que la gent assisteixi a les jornades i exposi, si convé, cada cas concret per abordar amb els ponents la millor manera de resoldre’l o perquè tots, com a mínim, sapiguem que hi ha altres maneres de fer les coses. Esteu tots convidats!
Català - 29-4-09
Avui m’agradaria parlar, aprofitant que va ser Sant Jordi i sembla ser que per Sant Jordi aflora cert sentiment analític de la llengua, de la situació de la llengua, vull dir; doncs m’agradaria parlar de la nova campanya publicitària de la Generalitat, una campanya que ens convida a «encomanar» la llengua.
És evident que els parlants tenim molt a dir en el futur de la nostra llengua i és evident que si nosaltres no som els primers en utilitzar-la, davant l’allau ingent d’immigrants que tenim, la situació anirà de mal en pitjor. No podem demanar que els altres respectin la nostra llengua si nosaltres no som els primers en respectar-la. Cal que donem exemple del que volem aconseguir i cal, per damunt de tot, que ens mantinguem parlant en català, si volem que aquells que no el parlen ho acabin fent, perquè si no els mostrem que el català és indispensable per viure a casa nostra, òbviament optaran pel camí més fàcil i se n’oblidaran.
Si ens centrem en la campanya, però, i analitzant campanyes anteriors com la Norma o com quan el català era cosa de tots o quan va aparèixer la Queta, ens adonarem que sovint les campanyes de la Generalitat passen la pilota als parlants, quan el que realment fa falta és una ferma llei de política lingüística, que ja la tenim, però llavors una ferma voluntat de posar-la en pràctica, que és el que fa falta. I aquí és on volia arribar? De què ens serveix que se’ns animi a utilitzar el català en tots els àmbits si la Generalitat no posa les eines per què això sigui així? Sembla més aviat com si la Generalitat volgués complir amb el seu expedient de promoure la llengua, sense que realment ho estigui fent.
Anem a casos pràctics, de què ens serveix que se’ns digui que encomanem la llengua, si quan algú decideix aprendre català i va als centres de normalització lingüística es troba que hi ha una llista d’espera i que no pot entrar a cap curs? Potser cal centrar-se més en dotar d’infraestructures humanes els centres de normalització lingüística, si és que aquesta és una tendència general… O no és absurd, no es contradiu, la campanya amb el pes de la realitat, en aquest sentit?
Però, és clar, aquest seria només un exemple molt concret. D’altres exemples els podem trobar en tants i tants d’àmbits en què la llei de normalització lingüística no es compleix i no passa res, aquesta és una llei que no cal complir-la sembla ser, perquè ningú vetlla perquè així sigui i, per posar un altre exemple, en una escola no passa res si un professor no fa les seves classes en català, i de moment, mal que pesi a alguns, per via legal l’educació a Catalunya és en català.
I posats en aquest àmbit, cal tenir en compte una altra cosa, la voluntat sempre de fer de la llengua una cosa ben fàcil, per fer-la ben agradable, no fos cas que algú deixés de voler aprendre la llengua perquè és difícil i avorrida. Les classes en una aula d’acollida a part de ser en català també han de ser d’allò més amenes. Crec que està bé dotar la llengua d’una imatge simpàtica i que arribi amb força a la gent, però també crec que a vegades el llegir ens fa perdre l’escriure, m’explico, crec que a vegades aquesta voluntat de fer-ho tot agradable, fa que siguem poc exigents amb la llengua i que, a llarg termini, la persona en qüestió que aprèn la llengua decideixi que en té prou abans d’hora; penso que lligat amb aquesta voluntat de fer-ho tot fàcil i amè, el que aconseguim és que l’aprenentatge de la llengua sigui una cosa interminable, potser cal ser més durs, més contundents a l’hora d’ensenyar la llengua, sense que això ens faci perdre el vessant divertit que pugui tenir i molt menys la visió de la facilitat d’aprenentatge de la llengua; perquè s’estarà avançant molt més ràpidament i és d’aquesta altra manera que en podrem demostrar la facilitat d’aprenentatge.
Això ho veia en els meus alumnes quan vaig ser tutora d’una aula d’acollida, que ni ells entenien perquè allí les coses eren tan fàcils. Evidentment tots volien venir-hi i el lligam que establies amb els alumnes era molt bo; però a efectes pràctics se’ls estava fent un flac favor. En canvi, ara, amb els meus alumnes d’Euskal Herria, la majoria amb només un curs –perquè les classes de català que faig un alumne les pot fer totes amb només un curs, un curs acadèmic, s’entén, que inclou diferents classes de català–; doncs amb només un curs obtenen un nivell de català intermedi, sense viure a Catalunya, s’entén; mentre que si a Catalunya seguissin els camins marcats, això seria inviable, perquè el ritme d’aprenentatge marcat és molt més lent. Evidentment no són casos massa comparables entre ells, perquè en un cas era secundària i en aquest altre és la universitat, però sí que penso que són casos que ens permeten qüestionar-nos quina és la via que realment ens afavoreix més. I bé, que cadascú hi reflexioni que, de fet, tornant al que deia abans, aquí la potestat la té la Generalitat i és en les seves mans on està tot. Encara que això no ens priva que tinguem una opinió a favor o en contra de les seves actuacions.
És evident que els parlants tenim molt a dir en el futur de la nostra llengua i és evident que si nosaltres no som els primers en utilitzar-la, davant l’allau ingent d’immigrants que tenim, la situació anirà de mal en pitjor. No podem demanar que els altres respectin la nostra llengua si nosaltres no som els primers en respectar-la. Cal que donem exemple del que volem aconseguir i cal, per damunt de tot, que ens mantinguem parlant en català, si volem que aquells que no el parlen ho acabin fent, perquè si no els mostrem que el català és indispensable per viure a casa nostra, òbviament optaran pel camí més fàcil i se n’oblidaran.
Si ens centrem en la campanya, però, i analitzant campanyes anteriors com la Norma o com quan el català era cosa de tots o quan va aparèixer la Queta, ens adonarem que sovint les campanyes de la Generalitat passen la pilota als parlants, quan el que realment fa falta és una ferma llei de política lingüística, que ja la tenim, però llavors una ferma voluntat de posar-la en pràctica, que és el que fa falta. I aquí és on volia arribar? De què ens serveix que se’ns animi a utilitzar el català en tots els àmbits si la Generalitat no posa les eines per què això sigui així? Sembla més aviat com si la Generalitat volgués complir amb el seu expedient de promoure la llengua, sense que realment ho estigui fent.
Anem a casos pràctics, de què ens serveix que se’ns digui que encomanem la llengua, si quan algú decideix aprendre català i va als centres de normalització lingüística es troba que hi ha una llista d’espera i que no pot entrar a cap curs? Potser cal centrar-se més en dotar d’infraestructures humanes els centres de normalització lingüística, si és que aquesta és una tendència general… O no és absurd, no es contradiu, la campanya amb el pes de la realitat, en aquest sentit?
Però, és clar, aquest seria només un exemple molt concret. D’altres exemples els podem trobar en tants i tants d’àmbits en què la llei de normalització lingüística no es compleix i no passa res, aquesta és una llei que no cal complir-la sembla ser, perquè ningú vetlla perquè així sigui i, per posar un altre exemple, en una escola no passa res si un professor no fa les seves classes en català, i de moment, mal que pesi a alguns, per via legal l’educació a Catalunya és en català.
I posats en aquest àmbit, cal tenir en compte una altra cosa, la voluntat sempre de fer de la llengua una cosa ben fàcil, per fer-la ben agradable, no fos cas que algú deixés de voler aprendre la llengua perquè és difícil i avorrida. Les classes en una aula d’acollida a part de ser en català també han de ser d’allò més amenes. Crec que està bé dotar la llengua d’una imatge simpàtica i que arribi amb força a la gent, però també crec que a vegades el llegir ens fa perdre l’escriure, m’explico, crec que a vegades aquesta voluntat de fer-ho tot agradable, fa que siguem poc exigents amb la llengua i que, a llarg termini, la persona en qüestió que aprèn la llengua decideixi que en té prou abans d’hora; penso que lligat amb aquesta voluntat de fer-ho tot fàcil i amè, el que aconseguim és que l’aprenentatge de la llengua sigui una cosa interminable, potser cal ser més durs, més contundents a l’hora d’ensenyar la llengua, sense que això ens faci perdre el vessant divertit que pugui tenir i molt menys la visió de la facilitat d’aprenentatge de la llengua; perquè s’estarà avançant molt més ràpidament i és d’aquesta altra manera que en podrem demostrar la facilitat d’aprenentatge.
Això ho veia en els meus alumnes quan vaig ser tutora d’una aula d’acollida, que ni ells entenien perquè allí les coses eren tan fàcils. Evidentment tots volien venir-hi i el lligam que establies amb els alumnes era molt bo; però a efectes pràctics se’ls estava fent un flac favor. En canvi, ara, amb els meus alumnes d’Euskal Herria, la majoria amb només un curs –perquè les classes de català que faig un alumne les pot fer totes amb només un curs, un curs acadèmic, s’entén, que inclou diferents classes de català–; doncs amb només un curs obtenen un nivell de català intermedi, sense viure a Catalunya, s’entén; mentre que si a Catalunya seguissin els camins marcats, això seria inviable, perquè el ritme d’aprenentatge marcat és molt més lent. Evidentment no són casos massa comparables entre ells, perquè en un cas era secundària i en aquest altre és la universitat, però sí que penso que són casos que ens permeten qüestionar-nos quina és la via que realment ens afavoreix més. I bé, que cadascú hi reflexioni que, de fet, tornant al que deia abans, aquí la potestat la té la Generalitat i és en les seves mans on està tot. Encara que això no ens priva que tinguem una opinió a favor o en contra de les seves actuacions.
La Guspira - 8-4-09
Avui voldria fer referència a la presentació de l’Assemblea de Joves La Guspira, de Tarragona i en vull parlar perquè és gratificant veure com a Tarragona, en concret, hi ha una forta embranzida dels moviments socials vinculats a l’Esquerra Independentista; però, també, en general, arreu de les comarques del Camp i arreu del territori dels Països Catalans, fet però que també ens ha de fer pensar que alguna cosa no funciona i que per això la gent s’organitza.
L’Assemblea de Joves La Guspira es va presentar amb la ferma voluntat d’apostar per la independència, el socialisme i el feminisme en l’àmbit juvenil i des d’una perspectiva transversal. Una assemblea de joves que s’inscriu dins de l’Esquerra Independentista del Camp –que, recordo, es tracta d’una coordinadora de col•lectius polítics o socials que treballa des de la base per assolir aquesta independència i aquest socialisme, per al qual, com deia, aposta La Guspira–, i, com a tal, per tant, com a membre de l’Esquerra Independentista, s’integra dins de la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència!, que és la campanya que aquest any duu a terme l’EIC, i van informar, en l’acte que es va dur a terme al Casal Sageta de Foc de Tarragona, que també s’inscriuen dins de la plataforma Aturem la crisi Combatent el capitalisme!; a part d’altres activitats i accions que des d’ara duran a terme.
La Guspira neix apadrinada per Francesc Argemí, el Franki de Terrassa que, en l’acte va explicar el seu cas, perquè, recordem-ho, va ser condemnat a 2 anys i 7 mesos per injúries a la bandera espanyola, per uns fets que no es van poder demostrar, i compta amb el tercer grau penitenciari. Recordem-ho perquè nosaltres també tenim presos polítics i, com ja he dit en d’altres ocasions, cal ser-ne conscients i estar alerta perquè des de l’altre vessant hi estan molt i no perden pistonada, per això aprofiten qualsevol ocasió per inculpar el més innocent de tots, per això qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres. Cal que ens solidaritzem amb Franki de Terrassa perquè és injusta la situació que li toca viure, una situació que li toca viure per tenir clares les seves arrels i la seva pertinença al país, que és precisament el que fa ràbia als de l’altre costat.
L’acte de presentació de La Guspira va acabar amb l’actuació del jove cantautor Josep Romeu que ara ja s’està fent conegut per arreu de la contrada, precisament per la seva implicació en tot aquest teixit de l’Esquerra Independentista i, en concret, per tant, de l’Esquerra Independentista del Camp per oferir amb la seva música i les seves cançons una eina a tot aquest moviment, aquest precisament és l’objectiu del Col•lectiu Cançó dins del qual també podem trobar Cesk Freixas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Meritxell Gené, que reivindiquen la cançó protesta perquè encara cal protestar, encara les coses no estan com es voldrien, i la crisi n’és una bona mostra.
Des d’aquí, doncs, tot el meu suport a noves empentes com les de La Guspira que treballen per construir un món millor, un món més abocat a totes les persones, tractant-les amb igualtat i respecte sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva condició social. Cal dir ben alt i demostrar-ho en fets que, com diu Lluís Llach, «no és això, companys, no és això» i vertebrar aquest altre món que es vol per a tots i totes, un món més humà, més responsable i més conseqüent. Pensem-hi.
L’Assemblea de Joves La Guspira es va presentar amb la ferma voluntat d’apostar per la independència, el socialisme i el feminisme en l’àmbit juvenil i des d’una perspectiva transversal. Una assemblea de joves que s’inscriu dins de l’Esquerra Independentista del Camp –que, recordo, es tracta d’una coordinadora de col•lectius polítics o socials que treballa des de la base per assolir aquesta independència i aquest socialisme, per al qual, com deia, aposta La Guspira–, i, com a tal, per tant, com a membre de l’Esquerra Independentista, s’integra dins de la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència!, que és la campanya que aquest any duu a terme l’EIC, i van informar, en l’acte que es va dur a terme al Casal Sageta de Foc de Tarragona, que també s’inscriuen dins de la plataforma Aturem la crisi Combatent el capitalisme!; a part d’altres activitats i accions que des d’ara duran a terme.
La Guspira neix apadrinada per Francesc Argemí, el Franki de Terrassa que, en l’acte va explicar el seu cas, perquè, recordem-ho, va ser condemnat a 2 anys i 7 mesos per injúries a la bandera espanyola, per uns fets que no es van poder demostrar, i compta amb el tercer grau penitenciari. Recordem-ho perquè nosaltres també tenim presos polítics i, com ja he dit en d’altres ocasions, cal ser-ne conscients i estar alerta perquè des de l’altre vessant hi estan molt i no perden pistonada, per això aprofiten qualsevol ocasió per inculpar el més innocent de tots, per això qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres. Cal que ens solidaritzem amb Franki de Terrassa perquè és injusta la situació que li toca viure, una situació que li toca viure per tenir clares les seves arrels i la seva pertinença al país, que és precisament el que fa ràbia als de l’altre costat.
L’acte de presentació de La Guspira va acabar amb l’actuació del jove cantautor Josep Romeu que ara ja s’està fent conegut per arreu de la contrada, precisament per la seva implicació en tot aquest teixit de l’Esquerra Independentista i, en concret, per tant, de l’Esquerra Independentista del Camp per oferir amb la seva música i les seves cançons una eina a tot aquest moviment, aquest precisament és l’objectiu del Col•lectiu Cançó dins del qual també podem trobar Cesk Freixas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Meritxell Gené, que reivindiquen la cançó protesta perquè encara cal protestar, encara les coses no estan com es voldrien, i la crisi n’és una bona mostra.
Des d’aquí, doncs, tot el meu suport a noves empentes com les de La Guspira que treballen per construir un món millor, un món més abocat a totes les persones, tractant-les amb igualtat i respecte sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva condició social. Cal dir ben alt i demostrar-ho en fets que, com diu Lluís Llach, «no és això, companys, no és això» i vertebrar aquest altre món que es vol per a tots i totes, un món més humà, més responsable i més conseqüent. Pensem-hi.
CUP-Reus - 1-4-09
Avui m’agradaria parlar de la presentació oficial als mitjans que vam fer aquest dissabte a ¼ d’1 del migdia a les Peixateries Velles la CUP-Reus.
Fins ara havíem estat enviant comunicats i havíem estat presents en alguns actes, però vam creure que era interessant presentar-nos oficialment als mitjans.
D’aquesta manera vam donar a conèixer la nostra nova imatge corporativa, una imatge que parteix del logo de la CUP, evidentment, però també del de la Rosa de Reus, ja que el nostre àmbit és municipal, a partir del qual s’utilitzaran icones diverses segons l’àmbit en qüestió que estiguem treballant en un moment o altre, de manera que s’utilitzarà paral•lelament al logo de la CUP-Reus alguna altra d’aquestes icones.
La presentació de dissabte també va servir per presentar el nostre projecte polític, un projecte polític que parteix de la ciutadania per mostrar que encara es pot creure en la política malgrat aquest cansament general que sembla haver-hi (en relació a l’aspecte polític), un cansament que segurament prové d’un desencís previ, del fet d’haver deixat de creure en la política davant del que hi ha i del que passa cada dia.
Nosaltres, doncs, volem demostrar que som ciutadans que creiem que un altre model polític és possible; un alre model polític que pensi realment amb les persones i no només amb aspectes lucratius d’alguns; un altre model que passa, evidentment, per un procés més obert i participatiu en què la gent pugui dir-hi la seva perquè tot estigui encarat a la gent; aquest és el nostre projecte polític; un projecte polític que té amb compte totes les persones i que les tracta amb igualtat i, per tant, sense diferències de classes, sexes o races.
Un projecte polític que parteix de la base, del fet muncipal, com a manera d’entendre el país, com a manera d’entendre el futur del país, com a manera de treballar per l’alliberament nacional del nostre poble, perquè creiem en el dret de decidir de les persones i en el dret d’autodeterminació dels pobles, començant pel nostre. Un amor i un respecte a la terra que es manifesta, en primer lloc, en l’aspecte medioambiental i urbanístic, perquè no entenem que es pugui estimar la terra i que se la pugui degradar al mateix temps; el nostre projecte vetlla per la sostenibilitat del territori.
En definitiva, però, esperem que el nostre projecte sigui el projecte de totes i tots, i per això el fem extensiu a la ciutadania reusenca, perquè se sumi al nostre treball diari i perquè s’adoni de la fortalesa del nostre projecte en les properes eleccions, que és l’últim aspecte que vam donar a conèixer, el fet de voler-nos presentar.
Fins ara havíem estat enviant comunicats i havíem estat presents en alguns actes, però vam creure que era interessant presentar-nos oficialment als mitjans.
D’aquesta manera vam donar a conèixer la nostra nova imatge corporativa, una imatge que parteix del logo de la CUP, evidentment, però també del de la Rosa de Reus, ja que el nostre àmbit és municipal, a partir del qual s’utilitzaran icones diverses segons l’àmbit en qüestió que estiguem treballant en un moment o altre, de manera que s’utilitzarà paral•lelament al logo de la CUP-Reus alguna altra d’aquestes icones.
La presentació de dissabte també va servir per presentar el nostre projecte polític, un projecte polític que parteix de la ciutadania per mostrar que encara es pot creure en la política malgrat aquest cansament general que sembla haver-hi (en relació a l’aspecte polític), un cansament que segurament prové d’un desencís previ, del fet d’haver deixat de creure en la política davant del que hi ha i del que passa cada dia.
Nosaltres, doncs, volem demostrar que som ciutadans que creiem que un altre model polític és possible; un alre model polític que pensi realment amb les persones i no només amb aspectes lucratius d’alguns; un altre model que passa, evidentment, per un procés més obert i participatiu en què la gent pugui dir-hi la seva perquè tot estigui encarat a la gent; aquest és el nostre projecte polític; un projecte polític que té amb compte totes les persones i que les tracta amb igualtat i, per tant, sense diferències de classes, sexes o races.
Un projecte polític que parteix de la base, del fet muncipal, com a manera d’entendre el país, com a manera d’entendre el futur del país, com a manera de treballar per l’alliberament nacional del nostre poble, perquè creiem en el dret de decidir de les persones i en el dret d’autodeterminació dels pobles, començant pel nostre. Un amor i un respecte a la terra que es manifesta, en primer lloc, en l’aspecte medioambiental i urbanístic, perquè no entenem que es pugui estimar la terra i que se la pugui degradar al mateix temps; el nostre projecte vetlla per la sostenibilitat del territori.
En definitiva, però, esperem que el nostre projecte sigui el projecte de totes i tots, i per això el fem extensiu a la ciutadania reusenca, perquè se sumi al nostre treball diari i perquè s’adoni de la fortalesa del nostre projecte en les properes eleccions, que és l’últim aspecte que vam donar a conèixer, el fet de voler-nos presentar.
Mossos - 25-3-09
Avui m’agradaria parlar de l’actuació dels mossos la setmana passada en el desallotjament dels estudiants de la UB i en les posteriors manifestacions contra el pla Bolonya. Les imatges que hi ha parlen per si soles.
En aquest sentit vull recordar, també, Tomàs Sayes que ja porta quasi un mes en vaga de fam per aquest motiu: mostrar el seu rebuig al pla Bolonya i esperar, amb la seva acció, respostes al respecte, Tomàs Sayes que necessita mostres de solidaritat per saber que la gent està amb ell; que la seva lluita no és en va, que sabem que hi és i que sabem què està fent, una acció, en defintiva, a favor del futur dels estudiants, a favor del futur dels catalans.
El divendres passat, el 20 de març, els mitjans es van concentrar davant de la Generalitat per tal de protestar davant les agressions patides, també en aquest cas les imatges parlen per si soles i per això es van deixar imatges que evidencien la forta càrrega policial que els va tocar patir també al col•lectiu.
Penso que els Mossos d’Esquadra no han de ser una força de repressió sinó de protecció, que ja s’hauria d’haver acabat, teòricament, l’època en què la policia espantava, són, o haurien de ser, un servei a disposició del poble, que hauria de saber estar per sobre de moltes actuacions i mostrar la seva enteresa i la seva fortalesa en la responsabilitat a l’hora de desenvolupar les seves accions però sempre que es pugui sense haver de recórrer a la violència perquè és evident que, en un cas com el que refereixo, no hi ha una igualtat de forces, ells van preparats, ben equipats i armats davant d’una altra gent que només posseeix, com a molt, la seva capacitat de reacció i d’astorament davant dels fets; tenint en compte que, en el cas dels periodistes, és molta menys perquè estan desenvolupant una feina, a no ser que sigui aquesta feina la que es vulgui fer perillar, en el sentit que no surti a la llum.
Tot això, però, parteix d’una presa de decisions prèvia i, per tant, cal exigir responsabilitats, perquè no es pot permetre que tot això passi com si fos la cosa més normal del món, perquè no ho hauria de ser, perquè no pot tornar a passar. Els Mossos d’Esquadra s’han excedit en les seves actuacions, cal denunciar-ho i esperar-ne alguna resposta que ens asseguri que, fent servir una comparació que s’ha utilitzat molt, l’època franquista ha quedat enrere.
Tot això, recordem-ho perquè els estudiants manifesten la seva oposició al pla Bolonya, a favor d’una universitat pública i de qualitat; en una societat democràtica la resposta hauria de ser tota una altra, o és que no tenen com argumentar la seva presa de posició davant del pla Bolonya i per això no els queda cap més remei que aplicar la força bruta per fer callar els que s’hi oposen?
A la Universitat del País Basc em sembla molt casual que enmig del clima per les eleccions i de tot el tema de Bolonya a la facultat on treballo jo, a la facultat de lletres, es parli de treure quatre carreres, és com si es volgués desviar els estudiants de temes més polèmics, que el d’acabar amb les filologies ho és, però la reacció és més calmada, en part per tal com s’ha plantejat tot, que potser... hi haurà quatre filologies que ja no s’impartiran, que s’està en negociacions... Sigui com sigui des d’aquí a les pancartes de la facultat es mostra, i ho cito talment, la solidaritat amb el poble català.
Ara que la lluita continuï i que les forces que, en principi ja no són d’ocupació, però que demostren que sí que continuen sent-ho de repressió, s’adonin que han abusat del seu poder i que una reacció així no es pot tornar a donar.
Fa poc a Reus precisament l’Esquerra Independentista ja formulàvem en una taula rodona a l’Arxiu Històric que tant és si es diuen Policia Nacional com si es diuen Mossos, que hi ha una continuïtat pretesament amagada, però una continuïtat, de les mateixes polítiques d’actuació al darrere. Ara que s’ha fet ben palès, no podem permetre que les coses es quedin així, calen responsabilitats.
Per últim unes paraules de Lluís M. Xirinacs en relació a la policia, realment, en relació als grisos, però fet i fet, com deia, és el mateix: «Sabeu que sou traïdors perquè altrament no gosaríeu pegar tan fort i tantes vegades a gent pacífica i desarmada. Esteu inconscientment disgustats amb vosaltres mateixos. La vida us ha fet caure en una ratera.»
En aquest sentit vull recordar, també, Tomàs Sayes que ja porta quasi un mes en vaga de fam per aquest motiu: mostrar el seu rebuig al pla Bolonya i esperar, amb la seva acció, respostes al respecte, Tomàs Sayes que necessita mostres de solidaritat per saber que la gent està amb ell; que la seva lluita no és en va, que sabem que hi és i que sabem què està fent, una acció, en defintiva, a favor del futur dels estudiants, a favor del futur dels catalans.
El divendres passat, el 20 de març, els mitjans es van concentrar davant de la Generalitat per tal de protestar davant les agressions patides, també en aquest cas les imatges parlen per si soles i per això es van deixar imatges que evidencien la forta càrrega policial que els va tocar patir també al col•lectiu.
Penso que els Mossos d’Esquadra no han de ser una força de repressió sinó de protecció, que ja s’hauria d’haver acabat, teòricament, l’època en què la policia espantava, són, o haurien de ser, un servei a disposició del poble, que hauria de saber estar per sobre de moltes actuacions i mostrar la seva enteresa i la seva fortalesa en la responsabilitat a l’hora de desenvolupar les seves accions però sempre que es pugui sense haver de recórrer a la violència perquè és evident que, en un cas com el que refereixo, no hi ha una igualtat de forces, ells van preparats, ben equipats i armats davant d’una altra gent que només posseeix, com a molt, la seva capacitat de reacció i d’astorament davant dels fets; tenint en compte que, en el cas dels periodistes, és molta menys perquè estan desenvolupant una feina, a no ser que sigui aquesta feina la que es vulgui fer perillar, en el sentit que no surti a la llum.
Tot això, però, parteix d’una presa de decisions prèvia i, per tant, cal exigir responsabilitats, perquè no es pot permetre que tot això passi com si fos la cosa més normal del món, perquè no ho hauria de ser, perquè no pot tornar a passar. Els Mossos d’Esquadra s’han excedit en les seves actuacions, cal denunciar-ho i esperar-ne alguna resposta que ens asseguri que, fent servir una comparació que s’ha utilitzat molt, l’època franquista ha quedat enrere.
Tot això, recordem-ho perquè els estudiants manifesten la seva oposició al pla Bolonya, a favor d’una universitat pública i de qualitat; en una societat democràtica la resposta hauria de ser tota una altra, o és que no tenen com argumentar la seva presa de posició davant del pla Bolonya i per això no els queda cap més remei que aplicar la força bruta per fer callar els que s’hi oposen?
A la Universitat del País Basc em sembla molt casual que enmig del clima per les eleccions i de tot el tema de Bolonya a la facultat on treballo jo, a la facultat de lletres, es parli de treure quatre carreres, és com si es volgués desviar els estudiants de temes més polèmics, que el d’acabar amb les filologies ho és, però la reacció és més calmada, en part per tal com s’ha plantejat tot, que potser... hi haurà quatre filologies que ja no s’impartiran, que s’està en negociacions... Sigui com sigui des d’aquí a les pancartes de la facultat es mostra, i ho cito talment, la solidaritat amb el poble català.
Ara que la lluita continuï i que les forces que, en principi ja no són d’ocupació, però que demostren que sí que continuen sent-ho de repressió, s’adonin que han abusat del seu poder i que una reacció així no es pot tornar a donar.
Fa poc a Reus precisament l’Esquerra Independentista ja formulàvem en una taula rodona a l’Arxiu Històric que tant és si es diuen Policia Nacional com si es diuen Mossos, que hi ha una continuïtat pretesament amagada, però una continuïtat, de les mateixes polítiques d’actuació al darrere. Ara que s’ha fet ben palès, no podem permetre que les coses es quedin així, calen responsabilitats.
Per últim unes paraules de Lluís M. Xirinacs en relació a la policia, realment, en relació als grisos, però fet i fet, com deia, és el mateix: «Sabeu que sou traïdors perquè altrament no gosaríeu pegar tan fort i tantes vegades a gent pacífica i desarmada. Esteu inconscientment disgustats amb vosaltres mateixos. La vida us ha fet caure en una ratera.»
Reus Viu - 18-3-09
Avui m’agradaria parlar de Reus Viu, la plataforma que ahir es va presentar per tal de denunciar els abusos urbanístics que pateix la nostra ciutat. Així després de Valls Viu, un plataforma que es va crear a Valls amb la mateixa finalitat, ara malauradament és el torn de Reus. Ara és el torn de dir prou, de dir que nosaltres volem un projecte de ciutat diferent. Per això diversos col•lectius: el GEPEC, la Plataforma Martí Verd (que agrupa els afectats pel polígon industrial de la carretera del Morell), l’ADV Ecològica Gent del Camp, el Casal Despertaferro, Maulets, l’AJR i la CUP-Reus, ens hem agrupat amb la voluntat ferma d’intentar aturar la construcció d’una ciutat en què l’últim que compten són les persones que hi viuen, ja que no està pensada en benefici d’elles sinó en benefici de les persones que, valgui la redundància, n’han d’obtenir algun benefici econòmic. Només així s’explica que es projectin un total, entre tots els plans urbanístics previstos, de 17.500 nous habitatges, quan s’estima a la baixa que n’hi ha 7.000 de buits i que de les 223 hectàrees que hi ha ara de sòl industrial es vulgui passar a les 600 que hi ha projectades per al 2011, unes hectàrees que es guanyen a la zona verda i d’explotació agrícola que hi ha ara i que obliga certes persones a abandonar els masos on han viscut sempre o que, malgrat tot, no té en compte el valor històric que d’altres on no viu ningú poden tenir. D’aquesta manera, per tant, es demostra una manca de respecte pel paisatge, així com per un entorn favorable no només a la socialització de les persones, sinó també saludable.
Es projecta, per tant, una ciutat sense personalitat, una gran urbs en què plana el rendiment econòmic i no el benestar de les persones que necessiten un entorn més respectuós amb el medi ambient i més abocat a la seva interrelació que no el que es projecta. D’aquí que les entitats mencionades, per tant, haguem signat un manifest a favor d’un planejament respectuós amb els valors socials, culturals i ambientals de Reus i que fomenti el benestar de la ciutadania. Si la campanya de l’EIC: Al Camp, aturem l’ofensiva del ciment, en què ens trobem immersos, ja es queixa d’aquesta degradació que, com a ciutadans, estem patint; a través de Reus Viu es pretén afermar aquest punt de vista en relació a la nostra ciutat, per manifestar contundentment que nosaltres no estem d’acord amb la política urbanística que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsa, una política urbanística que no mostra altra cosa que una falta de sensibilitat i de respecte vers els ciutadans de la ciutat que veuran com la ciutat es converteix en una ciutat ànonima, en una ciutat que va perdent la personalitat i va creixent a un ritme desmesurat que no s’adiu amb la realitat, que no s’adiu a les seves necessitats. Ja n’hi ha prou d’especular amb el nostre benestar i, en definitiva, amb les nostres vides!
De tot això cal conscienciar els polítics que ara ens governen i la gent, perquè no es trobi el dia de demà vivint en una ciutat estranya; i això és el que es pretén fer des de Reus Viu, conscienciar la gent del model de ciutat que ens estan imposant i recollir signatures de tota la gent que tampoc hi estigui d’acord. I sí que estigui d’acord, en canvi, a preservar la Boca de la Mina, l’entorn agrícola de la ciutat i els masos que hi ha, i el manteniment de les activitats més tradicionals vinculades a aquest entorn; que estigui d’acord a respectar el paisatge, dotar la ciutat de més zones verdes i de grans parcs, etc. En definitiva i parafrasejant el nom de la plataforma, que estigui d’acord en un Reus viu i no en un Reus gris per la força i la duresa que el ciment representa. En d’altres casos ja he fet comparat Gasteiz (des d’on parlo) amb Reus, i no hi ha comparació, aquí les zones verdes són innumerables, a Reus, és cert, no plou tant i aquestes zones verdes no poden ser tan verdes, però sí que poden existir, sí que es pot contemplar dotar d’espais sense edificacions; sembla però que això no comporta cap benefici, perquè, com deia, les persones no comptem, i per tant és un aspecte que sovint s’obvia, mentre que d’altres que s’haurien d’obviar esdevenen la consigna a seguir.
El primer acte de protesta de la plataforma serà aquest dissabte, 21 de març, que hi ha projectada una caminada de protesta promuguda pel GEPEC als terrenys on es vol construir l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Passeig Nord de Reus. La caminada arrencarà a les 10 del matí des de la plaça Mercadal. Recordem que l’ARE és un dels projectes urbanístics amb més impacte ambiental i social, dels projectats a la ciutat. A més, divendres passat es va saber que l'ARE de Reus, serà la primera a iniciar-se a tota la vegueria del Camp i, que tot i que se n'ha reduit l’extensió, serà la més gran de totes les que es faran al Principat.
Des de la plataforma també es convoca la ciutadania a participar en la manifestació que es farà diumenge a Barcelona en contra de la política urbanística, territorial i ambiental de la Generalitat de Catalunya.
Us animo a sumar-vos-hi, perquè el nostre futur està en joc.
Per acabar, només una última reflexió, tot això, malauradament, no passa només a Reus, a molts d’altres llocs del territori també s’està primant el ciment a l’espai obert, un espai obert que dóna peu a què la gent hi faci vida, a què la gent es trobi i es conegui, a què els municipis respirin i siguin vius; però no perquè sigui una tendència extesa l’hem d’acceptar, si nosaltres no creiem amb aquest projecte ho hem de manifestar i hem d’intentar que el dia de demà no ens trobem en una ciutat que ens bandeja com a persones i que només ens valora com a aportació econòmica. Tot això, precisament, va fer que la jove cantautora Meritxell Gené amb la cançó «Ciutat estranya», en què musica un poema del també lleidatà Màrius Torres, fos la música de campanya de la CUP, a elles (a la cançó i a Meritxell Gené) us emplaço perquè hi puguem pensar a través dels versos d’un dels nostres grans poetes i a través d’unes de les veus més joves i a la vegada que amb més força es projecta del nostre panorama musical. Pensem si aquesta és la ciutat que volem, si volem que la ciutat ens sigui estranya o volem que ens integri i ens respecti, que ens aculli i ens hi puguem sentir realment «com a casa». Pensem-hi, demà potser serà massa tard.
Es projecta, per tant, una ciutat sense personalitat, una gran urbs en què plana el rendiment econòmic i no el benestar de les persones que necessiten un entorn més respectuós amb el medi ambient i més abocat a la seva interrelació que no el que es projecta. D’aquí que les entitats mencionades, per tant, haguem signat un manifest a favor d’un planejament respectuós amb els valors socials, culturals i ambientals de Reus i que fomenti el benestar de la ciutadania. Si la campanya de l’EIC: Al Camp, aturem l’ofensiva del ciment, en què ens trobem immersos, ja es queixa d’aquesta degradació que, com a ciutadans, estem patint; a través de Reus Viu es pretén afermar aquest punt de vista en relació a la nostra ciutat, per manifestar contundentment que nosaltres no estem d’acord amb la política urbanística que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsa, una política urbanística que no mostra altra cosa que una falta de sensibilitat i de respecte vers els ciutadans de la ciutat que veuran com la ciutat es converteix en una ciutat ànonima, en una ciutat que va perdent la personalitat i va creixent a un ritme desmesurat que no s’adiu amb la realitat, que no s’adiu a les seves necessitats. Ja n’hi ha prou d’especular amb el nostre benestar i, en definitiva, amb les nostres vides!
De tot això cal conscienciar els polítics que ara ens governen i la gent, perquè no es trobi el dia de demà vivint en una ciutat estranya; i això és el que es pretén fer des de Reus Viu, conscienciar la gent del model de ciutat que ens estan imposant i recollir signatures de tota la gent que tampoc hi estigui d’acord. I sí que estigui d’acord, en canvi, a preservar la Boca de la Mina, l’entorn agrícola de la ciutat i els masos que hi ha, i el manteniment de les activitats més tradicionals vinculades a aquest entorn; que estigui d’acord a respectar el paisatge, dotar la ciutat de més zones verdes i de grans parcs, etc. En definitiva i parafrasejant el nom de la plataforma, que estigui d’acord en un Reus viu i no en un Reus gris per la força i la duresa que el ciment representa. En d’altres casos ja he fet comparat Gasteiz (des d’on parlo) amb Reus, i no hi ha comparació, aquí les zones verdes són innumerables, a Reus, és cert, no plou tant i aquestes zones verdes no poden ser tan verdes, però sí que poden existir, sí que es pot contemplar dotar d’espais sense edificacions; sembla però que això no comporta cap benefici, perquè, com deia, les persones no comptem, i per tant és un aspecte que sovint s’obvia, mentre que d’altres que s’haurien d’obviar esdevenen la consigna a seguir.
El primer acte de protesta de la plataforma serà aquest dissabte, 21 de març, que hi ha projectada una caminada de protesta promuguda pel GEPEC als terrenys on es vol construir l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Passeig Nord de Reus. La caminada arrencarà a les 10 del matí des de la plaça Mercadal. Recordem que l’ARE és un dels projectes urbanístics amb més impacte ambiental i social, dels projectats a la ciutat. A més, divendres passat es va saber que l'ARE de Reus, serà la primera a iniciar-se a tota la vegueria del Camp i, que tot i que se n'ha reduit l’extensió, serà la més gran de totes les que es faran al Principat.
Des de la plataforma també es convoca la ciutadania a participar en la manifestació que es farà diumenge a Barcelona en contra de la política urbanística, territorial i ambiental de la Generalitat de Catalunya.
Us animo a sumar-vos-hi, perquè el nostre futur està en joc.
Per acabar, només una última reflexió, tot això, malauradament, no passa només a Reus, a molts d’altres llocs del territori també s’està primant el ciment a l’espai obert, un espai obert que dóna peu a què la gent hi faci vida, a què la gent es trobi i es conegui, a què els municipis respirin i siguin vius; però no perquè sigui una tendència extesa l’hem d’acceptar, si nosaltres no creiem amb aquest projecte ho hem de manifestar i hem d’intentar que el dia de demà no ens trobem en una ciutat que ens bandeja com a persones i que només ens valora com a aportació econòmica. Tot això, precisament, va fer que la jove cantautora Meritxell Gené amb la cançó «Ciutat estranya», en què musica un poema del també lleidatà Màrius Torres, fos la música de campanya de la CUP, a elles (a la cançó i a Meritxell Gené) us emplaço perquè hi puguem pensar a través dels versos d’un dels nostres grans poetes i a través d’unes de les veus més joves i a la vegada que amb més força es projecta del nostre panorama musical. Pensem si aquesta és la ciutat que volem, si volem que la ciutat ens sigui estranya o volem que ens integri i ens respecti, que ens aculli i ens hi puguem sentir realment «com a casa». Pensem-hi, demà potser serà massa tard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
