David de la Fornal - 11-2-09

Avui m’agradaria parlar del David de la Fornal a qui Isabel Gallardo del jutjat penal número 15 de Barcelona ha ordenat l'empresonament i l’ha ordenat per uns fets que ja han prescrit: declarar-se insubmís i uns fets ocorreguts el 12 d’octubre del 1998.
Ahir es va presentar una querella contra la jutgessa Isabel Gallardo, per un delicte de prevaricació, que van signar a títol individual, els dos regidors de la CUP de Vilafranca del Penedès, d'on és el David de la Fornal, Xavier Navarro i Otger Amatller, a més dels sindicats Coordinadora Obrera Sindical i CSC Intersindical, tots dos vinculats a l'esquerra independentista. I dic això per què és que és evident que senzillament el que es pretén en anar en contra del David de la Fornal és atacar l’esquerra independentista, en especial, però, en defintiva, tots els que manifesten sense problemes la seva negació davant del fet de fer-nos pertànyer a l'estat espanyol, com en tants altres casos s’ha mostrat; l’exemple més proper, potser és el del Franki de Terrassa, però tots tenim a la memòria molts d’altres casos com els dels joves de Torà i un llarg etcètera.
Penso que cal que siguem conscients que l’atac contra el David de la Fornal no és, com dic, per uns fets que han prescrit, sinó per la continuïtat en la seva lluita, la lluita de l’esquerra independentista, la lluita en contra del que ens imposen i que nosaltres ens resistim a acceptar, perquè nosaltres tenim clar qui som i què volem; i crec que és aquest fet de tenir clares les coses el que els fa perdre l’enteniment i arribar a situacions grotesques com la del David de la Fornal, o com la, per posar un altre exemple, de l’Èric Bertran i el seu Exèrcit del Fènix i, en aquest darrer cas, cal tenir en compte que quan va demanar que li tornessin l’ordinador que li havien pres, li van tornar, però això sí, dins d'una bossa de l'empresa DIA que l'havia denunciat i l'havia portat jovenet com era a patir els tribunals madrilenys; amb això només vull dir que no tenen vergonya i que el pretenen és fer-nos desistir, sense adonar-se que amb situacions com aquestes només fan que enfortir-nos, perquè amb la solidaritat que es genera entorn els encausats aconseguim conèixer-nos més tots i totes i així estem tots i totes més en contacte, més units, perquè davant de l’actuació lamentable que la justícia espanyola, sovint amb la complicitat de la catalana, duu a terme en contra nostra són moltes les accions de suport que hi ha al darrere; tot i que, és clar, mai està de més qualsevol altra acció, perquè si continuen passant situacions de l’estil és que els altres encara no tenen clar que a nosaltres no ens prenen el pèl, que som plenament conscients del que hi ha al darrere i que no ho aconseguiran.
Avui és el David de la Fornal per declarar-se insubmís, un fet totalment prescrit, ja que el 2002 es va promulgar una llei,la llei orgànica 3/2002, segons la qual els antecedents per insubmissió al servei militar havien de ser cancel•lats a causa de l'abolició de la mili i del delicte d'insubmissió; i per uns fets ocorreguts el 12 d'octubre del 1998 que van prescriure el 2005. Demà pot ser qualsevol dels que ens movem per aconseguir un país lliure, pel simple fet de voler-ho, com va passar per exemple, tot i que en una altra escala, amb tres joves Maulets de Reus a qui van obrir diligències acusant-los d’unes pintades sense tenir-ne cap prova i a qui se’ls va requisar tot el material de Maulets que portaven.