4 de març 2009

Nadal - 24-12-08

Penso que en un dia com avui és inevitable parlar dels valors de Nadal i de les tradicions més nostrades.
Cal tenir en compte que avui a la nit és quan, tradicionalment, la gent feia cagar el tió per venerar el solstici d’hivern i l’arbre que havia d’afruitar de nou quan vingués més bon temps, d’aquí que se li doni un cop de bastó, per ajudar-lo a aconseguir-ho, per ressuscitar la saba que ja no es produeix però que, malgrat tot, sí que pot produir calentor, per la qual cosa, tradicionalment al voltant de la llar del foc, se l’hi acabava tirant.
És inevitable que passi el temps i és inevitable que les típiques estampes nadalenques siguin cada vegada més difícils de trobar; i en això em refereixo a aquesta imatge que acabo de descriure, d’una família al voltant de la llar de foc. Però, malgrat tot, crec que és important conservar les festivitats pròpies en aquests dies, perquè són el que han de fer-nos-els sentir més nostres i ens han de fer sentir més a prop de la gent, sobretot de la nostra gent. Així que, a l’igual que durant la castanyada, no s’ha de recórrer al Halloween perquè ja tenim una festa nostrada, ara tampoc cal recórrer al Pare Noël que tant es veu pels carrers, sinó que cal apostar pel tió. És com en lingüística, una paraula estrangera no s’accepta quan ja n’hi ha una de pròpia que té aquell mateix significat, per això, han passat al castellà paraules catalanes com all-i-oli, per donar nom a una realitat que ells no tenien però que van apropiar-se, i recentment passen al català tantes paraules provinents de l’anglès, perquè l’anglès és la mare de les noves tecnologies i, per tant, és la mare de tot de noves creacions a les que cal donar nom... En canvi no s’han acceptat determinades paraules castellanes, que es consideren barbarismes, perquè ja n’hi ha una de pròpia per designar el mateix. Doncs bé, tornant al tema del tió i de les tradicions pròpies, cal tenir en compte que, a més, amb el tió, s’està ensenyant als nens a tenir cura del tió, perquè se l’ha d’alimentar i se l’ha de cuidar tan bé com es pugui per aconseguir que cagui força, ajudant-lo, això sí, d’un bon cop de bastó.
Per tant, cal que a Catalunya portem a casa el tió, de la mateixa manera que al País Basc cal que hi arribi l’Olentzero i a Galícia l’Apalpador. Figures, unes amb més anys de tradició que d’altres al darrere, però que, sigui com sigui, representen una cosa més pròpia, més nostrada i, si per Nadal, es tracta de tornar a casa, al redós de la família, i d’estar-hi ben lligats, que no quedin enrere les nostres tradicions, que són les que ens poden fer acabar de sentir al nostre lloc.
A part queda el caganer, que, aquest, fins ha aconseguit traspassar fronteres, tot i que de la mateixa manera que ho ha aconseguit el caganer, per atrevit, per cridar l’atenció, per poca-solta, també ho pot fer el tió. Mireu, si no, pel Youtube, hi ha algunes entrevistes o visions del tió fetes per estrangers que són tota una joia i que, precisament hi són, perquè, com el caganer, el tió també desperta molta admiració.
De bracet, doncs, del tió i del caganer, entrem en aquestes festes per fer-les més nostres i per, en tot cas, oferir la nostra cultura, ben escatològica i peculiar, al món.
En relació als valors, cal senzillament recordar que enmig del capitalisme i de l’hipocresia que envaeix aquestes festes, cal que tinguem en compte que cada dia és un gran dia i que no serem millors perquè regalem més, mengem més o perquè tractem millor o pitjor algú durant aquests dies, que cal ser constants en el nostre fet de ser humans i humanitaris; i no cal anar massa enllà, no estic demanant res de l’altre món, si el món d’avui dia ens engoleix i quasi ens priva de mirar per ningú més que per nosaltres mateixos, enmig d’aquesta situació, cal que sempre trobem temps per estar amb els qui més estimem i amb els qui més ens estimen, sinó res té sentit. Tan senzill com això, tan difícil com això.
Enmig d’aquest panorama sembla que els papers privats de catalans que contenia l’arxiu de Salamanca, com si ens els hagués fet arribat el tió, arriben; que la resta, ho acabin fent, també.

Cap comentari:

Publica un comentari

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.