Levantina de Seguridad - 4-2-09

Avui m’agradaria parlar de la concessió que s’ha fet del control d’accés i de la vigilància a l’empresa Levantina de Seguridad sobre el patrimoni històric del Museu d'Història de Catalunya a la vegueria del Camp i de les Terres de l'Ebre, o sigui al Castell d’Escornalbou (el Baix Camp), al Castell de Miravet (la Ribera d’Ebre) i a la Cartoixa d’Escaladei (el Priorat). I me n’agradaria parlar perquè considero que és indignant que es doni aquesta concessió a aquesta empresa que és coneguda per ser propietat de José Luís Roberto, fundador del partit d'extrema-dreta España 2000 i president de l’Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne, és a dir del col•lectiu que reuneix els propietaris de locals on s'exerceix la prostitució.
L'empresa de seguretat Levantina de Seguridad, que forma part del grup empresarial Grupo Levantina, té múltiples antecedents d'agressions de caràcter xenòfob, homòfob i feixista tant al País Valencià com al Principat, territoris on desenvolupa la seva activitat empresarial.
L'empresa de seguretat la componen en molts casos ex-policies nacionals i ex-guàrdia civils que, sovint, es dediquen a realitzar tasques de seguretat en locals de prostitució i discoteques al País Valencià. Però, Levantina de Seguridad també té una delegació a Tarragona, des d'on està intentant de fa anys introduir-se en el mercat de les comarques del Camp. De fet, fa uns anys, l'Ajuntament de Reus va contractar aquesta empresa i arran d’una campanya de protesta es va aconseguir rescindir el conveni contret. Ara es tracta d’aconseguir el mateix.
Per tenir una mica més de referents de qui és José Luis Roberto, cal tenir en compte que a ell es vinculen diversos gimnasos, algun d'ells investigats per organitzar campionats il•legals d’un tipus de lluita que es diu valetudo. A més, Roberto va ser detingut durant la transició per la col•locació de dues bombes en uns trobades independentistes, fets pels quals mai va ser condemnat i ha estat acusat per diversos sectors de fundar i finançar els grups Acció Radical (actiu entre 1990 i 1995) i Front antisistema (FAS), encara que no ha estat ni tan sols jutjat per això.
Sembla ser que SOS Racisme va presentar denúncies contra l'entramat de Roberto per entendre que incitava a un odi racial, a la violència i la discriminació, permetent que en les seves manifestacions siguin corejats lemes xenòfobs, racistes i nazis. El seu discurs es basa en la immigració il•legal i amb España 2000 ha trobat l’instrument polític per introduir-se a l’àmbit del poder polític. Penso, però, que és evident que no se’ls pot donar cobertura, no es pot permetre que persones que atempten contra la llibertat d’altres persones puguin fer i desfer el que els sembli. I deixar que es tiri endavant aquesta concessió és donar peu a què així sigui.
Per això, per evitar-ho, per tal de tirar enrere aquesta decisió, es va començar des d'Internet una campanya d'enviament massiu de correus electrònics al Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras i el responsable de Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Adam Manyé, perquè reconsiderin aquesta decisió i revoquin la concessió. Cultura, però, va informar que aquest contracte s'havia fet mitjançant un concurs públic convocat pel Departament d'Economia i Finances a través de la Comissió Central de Subministraments, o sigui, que Cultura no hi tenia res a veure. Per això ara la campanya s’ha redirigit al conseller d’Economia, el Sr. Antoni Castells.
Considero que és important que tots i cadascun de nosaltres mostrem el nostre enuig davant d’aquest fet i aconseguim, així, tirar enrere la decisió presa des del Departament d’Economia i Finances, perquè és molt greu que amb els diners de tots estiguem col•laborant al manteniment d’España 2000 que, precisament, es tracta d’un d’aquests partits que segons la llei de partits hauria de desaparèixer, però que, com ja he dit en altres ocasions, és evident que aquesta llei només s’aplica en un aspecte: els partits polítics de l’esquerra abertzale basca.
El Departament de Cultura de la Generalitat va justificar la contractació d'aquesta empresa dient que complia tots els requisits legals i que era l’única que s’havia presentat al concurs de procés negociat i va recordar que la filiació partidista dels propietaris de les empreses contractistes no influeix en els concursos i que, de fet, Levantina de Serveis forma part de les empreses homologades pel Ministeri d’Interior per exercir tasques de seguretat privada. Malgrat tot això no em sembla pas justificable aquesta concessió sinó al contrari perquè amb tots els problemes que sorgeixen amb els responsables de seguretat cal anar especialment amb compte a l’hora de contractar una o altra empresa i si resulta que això vol dir que no se’n pot contractar cap, em sembla que per damunt de tot ha de prevaldre l’autèntica seguretat de les persones i que hi ha d’haver un canemàs que eviti que es pugui donar una concessió amb gent amb aquests antecedents. Tornant al País Basc, allí fins i tot s’han tancat diaris i hi ha una repressió ingent pel fet de relacionar les persones amb l’esquerra abertzale. Com he dit en altres ocasions, no pot ésser que se sigui tant primmirat per una banda i tant descurat per l’altra; se’ls veu el llautó: només interessa moure’s per aconseguir controlar els espais independentistes, al preu que sigui .
Per acabar i vinculat amb tot això us convido a la taula rodona orga que hi haurà el divendres a les 19.00 a l’Arxiu Històric, a la plaça del Castell, amb Martí Mayoral, d'Alerta Solidària; el Franki de Terrassa i el Jordi Figuerola, membre del Llamp, de Reus, en ambdós casos condemnats per ultratge a la bandera espanyola, per parlar de la repressió que hem patit i que encara patim sota el títol: Ahir com avui, qüestionar Espanya és delicte.