Balanç de dos anys de govern (el tripartit a l’Ajuntament de Reus) - 17-6-09

Avui crec que toca fer referència al balanç que dels dos anys de govern han fet els partits que hi ha a l’Ajuntament de Reus. Més que res perquè hi ha certs punts que anomenen com a positius i, com a mínim, cal posar en dubte si ho són, positius.
En matèria d’educació es feliciten per les EBE de les quals en el seu moment ja vaig parlar i que entrarien en contradicció amb les polítiques d’immigració ja que, realment, tot i que es venguin aquests espais de benvinguda educativa com un millor acolliment als nous catalanoparlants, realment, com deia, els estan fent un flac favor perquè l’únic que fan és retardar la seva entrada a les aules ordinàries i, per tant, a l’aprenentatge real dels nous arribats.
Un altre tema prou conflictiu i del qual he parlat, també, en algunes ocasions és el tema urbanístic de la ciutat, que revela que darrere hi ha interessos que no es diuen perquè, d’altra manera, no s’entén aquesta voluntat desmesurada de construcció quan hi ha moltíssims pisos buits al centre de la ciutat i després d’haver petat la bombolla immobiliària i de les constants notícies sobre aquest tema tot preveu que aquesta situació vagi en augment, sobretot si es tira endavant un projecte tan ingent i tan aberrant com el de l’ARE, amb 7000 nous habitatges. I per més que això es vengui com que hi haurà més pisos de protecció oficial, crec que una cosa no treu l’altra i que les polítiques de caire urbanístic haurien d’apuntar cap a una altra banda i no cap a fer extensible l’àrea urbanitzada de Reus, sobretot per això que deia, que ara hi ha ja moltes construccions velles i noves que estan desocupades, segurament s’hauria de vetllar, doncs, per aprofitar aquestes construccions que ja hi ha. De fet, el mateix alcalde ha dit que «preveuen el doble de les necessitats de pisos protegits que hauríem de tenir» (reusdigital.cat).
Un altre aspecte és el de Metrovacesa i la seva real necessitat, crec que Reus ha demostrat en moltes ocasions, el cas més recent seria el Pallol, que el que li agrada, a la gent de Reus i a la gent que de fora que ve a comprar a Reus, és que Reus és un centre comercial obert, el que agrada és poder anar passejant per Reus mentre compres. Això ho avalen el poc èxit de les galeries que hi ha a Reus i el cas, com deia, del Pallol, que no acaba de funcionar. En una entrevista al Diari de Tarragona l’alcalde manifesta que ara ja hi ha el comerç indispensable; però, és clar, la previsió tant de l’alcalde com dels seus companys al consistori és la de preparar un Reus per al futur, sense tenir en compte que potser aquest futur no passa per aquest gran creixement poblacional que ells preveuen.
És curiós, però, que malgrat tot l’alcalde, i ara cito el diari El Punt, digui que l'Ajuntament «ha de treballar pel bé general», perquè la ciutat que preveuen compta poc amb el bé general i precisament perquè compta poc amb el bé general és que deia que al darrere hi ha d’haver uns altres interessos. I és que si a ningú agrada que ja hi hagi tota la construcció que hi ha ara desocupada, quan l’ARE estigui construïda la situació serà alarmant. I tot, a costa d’haver fet malbé per sempre més una zona ara com ara verge i verda, que poc en queden i menys en quedaran si tot tira endavant, a l’àrea de Reus. Sembla com si es volgués treure profit de cada pam de terra, com si encara llàstima que la ciutat no té més territori per urbanitzar-ne més. L’alcalde diu que si no ho entenem és que «cal fer més pedagogia», doncs que no es pensi que si fa més «pedagogia» ens podrà convèncer. Tenim clar, com a mínim alguns, que el que cal és que es comenci realment a pensar amb el bé general, que es comenci a pensar amb la ciutat que la gent vol, sens dubte una ciutat que integri la gent i que vulgui que la gent es quedi, i jo en sóc un bon exemple d’això. Un altre model de ciutat segurament perdrà tot aquest encant, tot aquest caràcter genuí, tant en relació a la gent com en relació al model comercial reusenc i el que s’aconseguirà és que Reus perdi tot l’encant que té.
Aquests són només alguns aspectes a tenir en compte a l’hora d’aquest balanç que s’ha fet des de l’Ajuntament, aspectes que tot i que ens venen com a positius, disten molt de ser-ho. Cal no deixar-se prendre el pèl i fer valdre realment les persones que ja viuen a Reus en tot aquest projecte de ciutat, que en definitiva és la millor manera, també, d’aconseguir que hi hagi d’altra gent que vulgui venir, perquè els que ja hi viuen els diguin que a Reus, s’hi està i s’hi viu bé.

Balanç de les eleccions europees - 10-6-09

Avui suposo que toca fer balanç de les eleccions, unes eleccions amb clar domini de la dreta i amb clar domini de l’abstencionisme, aquest darrer punt previsible, fet al qual s’hi ha sumat una pujada del vot blanc i nul. Al Principat queda clar que s’ha passat factura al tripartit i que aquestes eleccions els han de servir de toc d’alerta, així baixen les esquerres i puja CiU. A la resta de Països Catalans la dreta també triomfa, és el cas del PP –a les Illes i al País Valencià– o del partit del president francès, Nicolas Sarkozy, la Unió per un Moviment Popular (UMP) –a la Catalunya del Nord. De fet, que enmig de la gran crisi en què ens trobem que la postura majoritària hagi estat la dreta, ha de fer-nos pensar a tots.
Iniciativa Internacionalista no va aconseguir portar Alfonso Sastre a Brussel•les. Al País Basc és on va comptar amb més vots. Va ser la tercera força a Guipúscoa i a Navarra, on va superar amb escreix els vots d'Aralar i quasi va empatar amb el PP al conjunt del territori basc, però feia falta un suport més gran per part dels diferents pobles que l’integraven del que es va donar. Al Camp va ser l’opció extraparlamentària més votada, amb quasi l’1% dels vots, per sobre de partits com Unión Progreso y Democracia o Ciutadans –en l’àmbit estatal, però, ha quedat al darrere d’Unión Progreso y Democracia, amb l’1,23% de vots totals, sense tenir-ne prou per poder donar el pas al Parlament europeu. Tornant al Camp, destaca el cas de la Vilella Alta que, segurament, devia ser l’únic o un dels únics pobles dels Països Catalans on Iniciativa Internacionalista va resultar la candidatura vencedora, amb un 38,98% dels vots emesos. A Reus, malgrat tot, els vots d’Iniciativa Internacionalista van quedar per sobre de la mitjana del Principat, que va ser el 0,85%, –a les Illes va ser del 0,61% i al País Valencià del 0,19%– i a Reus va representar l’1,05%. Altres ciutats del Camp, però, queden per sobre del percentatge de Reus, a part del cas de la Vilella Alta i d’altres poblacions del Priorat en què el percentatge de vots destinats a Iniciativa Internacionalista supera amb molt la mitjana, poblacions com El Morell (1,86%), La Pobla de Mafumet (1,31%), Alforja (1,88%), Maspujols (2,15%), La Selva del Camp (1,28%), Riudoms (1,16%), Riudecols (2%), Vilaplana (1,95%), Vinyols i els Arcs (1,10%), Alcover (1,31%), La Masó (9,82%), Montferri (5,62%), El Pla (1,40%) i Vilabella (2,25%) . A Tarragona, en canvi, el percentatge va ser inferior al de Reus (0,93%).
Des del País Basc del sud s’ha denunciat que aquests comicis han patit certes irregularitats a l’hora d’informatitzar les dades que han afectat els diferents partits i, també, és clar, Iniciativa Internacionalista. Així, María Teresa Fernández de la Vega no s’hauria votat a ella mateixa, ja que a Beneixida, que és d’on és, no figura cap vot al PSOE, mentre que el POSI en treu 215 i esdevé, així, la força més votada.
Semblantment, la candidatura POSI ha obtingut 113 vots a Amezketa, i Iniciativa Internacionalista cap, segons el còmput del Ministerio del Interior espanyol, dades que són força sospitoses per la gran presència de votants de l’esquerra independentista en aquesta població.
Als Països Catalans, a part de Beneixida, poblacions com Alcoi, Benicarló, Cardedeu, Cornellà, Granollers, Manresa, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sitges o Torrent presenten un desajustament entre les dades de l’ajuntament i els del Ministerio del Interior.
Així, en el cas de Cardedeu, per exemple, al web municipal de l’Ajuntament hi ha l'acta amb el resultat, que no coincideix amb l'acta del Ministerio del Interior. En aquest cas, Iniciativa Internacionalista perd deu vots, la candidatura de Los Verdes en guanya dos, Unión Progreso y Democracia en guanya sis, el partit Republicà Català en guanya tres i Democracia Nacional en guanya deu.
Iniciativa Internacionalista preveu que, a partir d’aquestes irregularitats, han perdut com a mínim 1.800 vots només al País Basc del sud, vots que els interventors d’Iniciativa Internacionalista van comptar com a seus i que, en l’escrutini per l’estat espanyol, han passat a d’altres candidatures; per això ara es demana la col•laboració de la ciutadania a manifestar irregularitats de les que en siguin conscients, per tal d’intentar resoldre aquest greuge; per fer-ho cal posar-se en contacte amb la candidatura a través de correu electrònic a l’adreça: web@iniciativainternacionalista.org. També demanen que avui s’assisteixi als recomptes per estar el màxim a sobre de tot el procés i el màxim a l’aguait de qualsevol errada.
En aquesta denúncia (de la que se’n fa ressò el diari Gara) destaquen, en especial, el cas dels Països Catalans i de poblacions com Vilafranca del Penedès, una de les poblacions més potents de l’esquerra independentista, en què el total de vots emesos és de 293, mentre que la CUP en treu al voltant de 1.700 –tot i que, recordem, la CUP en aquestes eleccions donava llibertat de vot, la diferència és molt sospitosa.
La quantitat ingent de vots en blanc als Països Catalans és també una dada en què es basen per argumentar-ho. I és que al Principat hi hagut 57.457 vots en blanc (i 15.224 vots nuls), al País Valencià 20.412 vots en blanc (i 12.477 vots nuls), a les Illes 4.767 vots en blanc (i 2.118 vots nuls).
Aquesta irregularitat més que evident posa en dubte el sistema de vot espanyol i, com a tal, es tracta d’un greu atemptat a la democràcia, per si amb tot el que ja hi ha, com per exemple la pretesa il•legalització d’Iniciativa Internacionalista, no n’hi hagués prou. Com que afecta tothom, però, és d’esperar, o així ho vull creure, que s’intentarà resoldre.

TV3 a les Illes - 3-6-09

Avui penso que em toca parlar del cas de TV3 a les Illes, o sigui del fet que després de 23 anys d’emissió, abans d’ahir, el dia 1 de juny del 2009, aquesta emissió deixés d’emetre’s.

És evident que TV3 cada cop és menys «la nostra» i que quan parlen d’«aquí» a TV3 per a ells no significa el mateix que per a mi –i que, vull pensar, per a molts altres catalans, que pensen que «aquí» és el Principat, perquè ja sabem que demanar-los tenir de referent els Països Catalans és massa, només es mantenen al Temps, i amb prou feines! Hi ha, per tant, una manca de referents compartits, una manca de criteri nacional, que per als que manen evidentment no es deu interpretar com una manca, sinó que els referents i el criteri nacional deuen ser ben bé uns altres.

Per això ara, com si amb el cas valencià no n’hi hagués prou, o precisament per això, per continuar aquesta escomesa, ara, doncs, és el torn de les Illes! El senyal de TV3, de la TV3 que fins ara veien, de la TV3 que veiem nosaltres a casa nostra, i ells també, fins ara, ha estat substituït pel de TVC Internacional, que ara s’anomena TV3Cat, però aquesta cadena no inclou esports, documentals, films ni sèries de producció externa, per això ahir l'Obra Cultural Balear va denunciar en un comunicat que «La direcció de TV3 tracta les Illes Balears com si fossin un país estranger».

De moment, amb el tripartit a casa, s’ha aconseguit ben bé esbocinar aquella certa unió que amb TV3 hi podia haver entre tot el territori català, malgrat que TV3, com deia, no ho tingués clar o no ho volgués així, i per això el referent Països Catalans, brilla per la seva absència.

És lamentable i vergonyós que es permeti aquesta fragmentació, que sense cap tipus de pudor i amb polítics que es diuen catalans, tant els uns i com els altres, perquè afortunadament a les Illes no hi ha o no s’hi ha creat el problema identitari del País Valencià. En el segle xxi que tant fàcil és moure’s d’un lloc a l’altre, que sembla que tot és a l’abast de tothom, a casa nostra, ves per on, se’ns priva de sentir-nos un de sol –que ja sabem que ho volen, tenir-nos fragmentats, que la unió fa la força i això no pot ser, però també hem de poder dir ben clar i català que és una vergonya que els polítics ho permetin sense més, que en el segle xxi, que és el segle de les comunicacions, permetin que a casa nostra aquestes comunicacions s’acabin!

És curiós que un fet positiu com és el de la reciprocitat entre TV3 i IB3 que van signar els governs català i balear i que el passat mes de març va entrar en vigor, acabi girant-se en contra. És curiós, però donem opció al dubte i esperem que després de les reaccions que aquesta nova situació ha despertat, hi hagi una rectificació.