26 de maig 2010

Xerrada ARE - 26-5-10

Aquest dimecres a les 20.00 al Centre Cívic Mestral hi haurà un acte de la CUP per parlar de les ARE en què intervindrà en Gerard Nogués de la CUP de Valls i el Bartomeu Castellano de la CUP de Reus. És un acte més que s’emprèn des de la CUP de Reus per posar en dubte l’ARE que l’Ajuntament de Reus pretén construir al voltant del futur Passeig Nord.
Recordem que es tracta d’una àrea residencial estratègica que es preveu construir entre les carreteres de Falset i Castellvell, que comptarà amb 112 hectàrees, de manera que es tracta d’una de les ARE més extenses de Catalunya, un projecte que privarà, per tant, els reusencs i les reusenques de zones verges que es perdran per sempre més, de zones verges i verdes que la ciutat necessita per oxigenar-se –un assumpte a tractar algun altre dia és què considera el consistori zones verdes... La CUP-Reus va incloure aquest punt de vista sobre l’ARE en les al•legacions presentades al Pla Territorial del Camp de Tarragona. Es tracta d’una iniciativa impulsada des de la Generalitat que en alguns ajuntaments ha estat rebutjada però a la qual ha donat llum verda l’Ajuntament de Reus, malgrat tots els aspectes negatius que comporta.
Així, malgrat estimar, a la baixa, un total de 7.000 habitatges buits, l’ARE planteja la construcció de 7.000 habitatges nous en blocs de fins a 15 pisos d'alçada en una extensa zona de masos, una zona eminentment agrícola que es perdrà. Aquesta política, com es veu, no respon a cap tipus de necessitat d’habitatge, ja que a Reus hi ha pisos de sobre per cobrir les necessitats de la ciutat, el que cal és que l’aposta del consistori sigui una altra, que s’aposti fermament pels pisos que ja estan construïts d’obra nova dins de la ciutat, que s’han quedat per omplir després que petés la bombolla immobiliària, i que s’aposti fermament per la rehabilatació d’aquelles cases que al centre de la ciutat han quedat abandonades. Cal una aposta per una política d’urbanisme intensiva i no extensiva. Per què eixamplar el radi de la ciutat, amb tot el que es perd amb aquest engrandiment, si no està resolta l’àrea que actualment conforma la ciutat?
És clar que això no és tot en matèria d’urbanisme a Reus perquè entre tots els plans urbanístics previstos, es contempla passar de les 223 hectàrees que hi ha ara de sòl industrial a les 600 que hi ha projectades per al 2011, unes hectàrees que –com l’ARE– es guanyen a la zona verda i d’explotació agrícola que hi ha ara i que obliga certes persones a abandonar els masos on han viscut sempre o que, malgrat tot, no té en compte el valor històric que d’altres on no viu ningú poden tenir. D’aquesta manera, per tant, es demostra una manca de respecte pel paisatge, així com per un entorn favorable no només a la socialització de les persones, sinó també saludable.
Es projecta, per tant, una ciutat sense personalitat, una gran urbs en què plana el rendiment econòmic i no el benestar de les persones que necessiten un entorn més respectuós amb el medi ambient i més abocat a la seva interrelació que no el que es projecta. Amb la política urbanística que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsa, una política urbanística que no mostra altra cosa que una falta de sensibilitat i de respecte vers els ciutadans de la ciutat que veuran com la ciutat es converteix en una gran ciutat anònima, en una ciutat que va perdent la personalitat i va creixent a un ritme desmesurat que no s’adiu a la realitat, que no s’adiu a les seves necessitats. Ja n’hi ha prou d’especular amb el nostre benestar i, en definitiva, amb les nostres vides!

19 de maig 2010

La crisi que ens fan pagar a naltros - 19-5-10

Després que els EUA i la Unió Europea instessin Zapatero a prendre mesures dràstiques per retallar el dèficit públic, el dia 12 de la setmana passada, dimecres, el president espanyol va anunciar grans retallades que carreguen, com sempre, contra els que menys culpa tenen d’aquesta crisi, contra els que l’estan patint més: funcionaris, pensionistes i tot de treballadors i treballadores que perdran prestacions i drets socials que abans tenien, sense que l’estat tingui en compte, sembla, la violació dels drets socials i laborals que això suposa per a la població; una població que sense ser-ne la causant, sense ser-ne la culpable, només rep garrotades en aquesta crisi: pateix un alt índex d’atur, la reducció de la despesa social, la reforma de les pensions, la reforma laboral, les retallades en la llei de dependència i en la dispensació de medicaments a persones malaltes, la incertesa en el demà... Mentrestant els veritables responsables d’aquesta situació, com la banca –que, lluny de ser penalitzada, ha rebut una gran injecció de diners públics–, seguiran amb tota impunitat obtenint el rèdit de totes aquelles persones que, afortunadament, tinguin, o no, treball.
Amb aquest rerefons la necessitat d’una vaga general és clara, però UGT, CCOO i la CSIF han decidit ajornar-la amb el pretext de donar a Zapatero opció a explicar-se. Serà demà, dijous, dia 20, a la Mesa General de Negociació, quan el govern espanyol els informarà de l'abast real de les retallades dels sous dels funcionaris (que es reduiran un 5 % de mitjana) o d'altres treballadors d’empreses estatals. Altres sindicats (la COS i la CGT, per exemple) creuen que no cal esperar més, que la situació és clara i insostenible i que la convocatòria d’una vaga general, que ja fa temps que reclamen, ha de ser imminent.
La situació és alarmant i ens afecta, directament o indirecta, a tots; tots els que formem la gran massa de la població, a fora queden les grans fortunes, els especuladors i els polítics, que s’han abaixat un 15% el sou perquè –malgrat els sous astronòmics que tenen– no sigui dit que no pateixen, també, aquesta crisi. El temps només serveix per retardar el crit de desesperació de la població contra la qual el PSOE atempta en fer de titella del sistema capitalista.