La crisi que ens fan pagar a naltros - 19-5-10

Després que els EUA i la Unió Europea instessin Zapatero a prendre mesures dràstiques per retallar el dèficit públic, el dia 12 de la setmana passada, dimecres, el president espanyol va anunciar grans retallades que carreguen, com sempre, contra els que menys culpa tenen d’aquesta crisi, contra els que l’estan patint més: funcionaris, pensionistes i tot de treballadors i treballadores que perdran prestacions i drets socials que abans tenien, sense que l’estat tingui en compte, sembla, la violació dels drets socials i laborals que això suposa per a la població; una població que sense ser-ne la causant, sense ser-ne la culpable, només rep garrotades en aquesta crisi: pateix un alt índex d’atur, la reducció de la despesa social, la reforma de les pensions, la reforma laboral, les retallades en la llei de dependència i en la dispensació de medicaments a persones malaltes, la incertesa en el demà... Mentrestant els veritables responsables d’aquesta situació, com la banca –que, lluny de ser penalitzada, ha rebut una gran injecció de diners públics–, seguiran amb tota impunitat obtenint el rèdit de totes aquelles persones que, afortunadament, tinguin, o no, treball.
Amb aquest rerefons la necessitat d’una vaga general és clara, però UGT, CCOO i la CSIF han decidit ajornar-la amb el pretext de donar a Zapatero opció a explicar-se. Serà demà, dijous, dia 20, a la Mesa General de Negociació, quan el govern espanyol els informarà de l'abast real de les retallades dels sous dels funcionaris (que es reduiran un 5 % de mitjana) o d'altres treballadors d’empreses estatals. Altres sindicats (la COS i la CGT, per exemple) creuen que no cal esperar més, que la situació és clara i insostenible i que la convocatòria d’una vaga general, que ja fa temps que reclamen, ha de ser imminent.
La situació és alarmant i ens afecta, directament o indirecta, a tots; tots els que formem la gran massa de la població, a fora queden les grans fortunes, els especuladors i els polítics, que s’han abaixat un 15% el sou perquè –malgrat els sous astronòmics que tenen– no sigui dit que no pateixen, també, aquesta crisi. El temps només serveix per retardar el crit de desesperació de la població contra la qual el PSOE atempta en fer de titella del sistema capitalista.