La Guspira - 8-4-09

Avui voldria fer referència a la presentació de l’Assemblea de Joves La Guspira, de Tarragona i en vull parlar perquè és gratificant veure com a Tarragona, en concret, hi ha una forta embranzida dels moviments socials vinculats a l’Esquerra Independentista; però, també, en general, arreu de les comarques del Camp i arreu del territori dels Països Catalans, fet però que també ens ha de fer pensar que alguna cosa no funciona i que per això la gent s’organitza.

L’Assemblea de Joves La Guspira es va presentar amb la ferma voluntat d’apostar per la independència, el socialisme i el feminisme en l’àmbit juvenil i des d’una perspectiva transversal. Una assemblea de joves que s’inscriu dins de l’Esquerra Independentista del Camp –que, recordo, es tracta d’una coordinadora de col•lectius polítics o socials que treballa des de la base per assolir aquesta independència i aquest socialisme, per al qual, com deia, aposta La Guspira–, i, com a tal, per tant, com a membre de l’Esquerra Independentista, s’integra dins de la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència!, que és la campanya que aquest any duu a terme l’EIC, i van informar, en l’acte que es va dur a terme al Casal Sageta de Foc de Tarragona, que també s’inscriuen dins de la plataforma Aturem la crisi Combatent el capitalisme!; a part d’altres activitats i accions que des d’ara duran a terme.

La Guspira neix apadrinada per Francesc Argemí, el Franki de Terrassa que, en l’acte va explicar el seu cas, perquè, recordem-ho, va ser condemnat a 2 anys i 7 mesos per injúries a la bandera espanyola, per uns fets que no es van poder demostrar, i compta amb el tercer grau penitenciari. Recordem-ho perquè nosaltres també tenim presos polítics i, com ja he dit en d’altres ocasions, cal ser-ne conscients i estar alerta perquè des de l’altre vessant hi estan molt i no perden pistonada, per això aprofiten qualsevol ocasió per inculpar el més innocent de tots, per això qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres. Cal que ens solidaritzem amb Franki de Terrassa perquè és injusta la situació que li toca viure, una situació que li toca viure per tenir clares les seves arrels i la seva pertinença al país, que és precisament el que fa ràbia als de l’altre costat.

L’acte de presentació de La Guspira va acabar amb l’actuació del jove cantautor Josep Romeu que ara ja s’està fent conegut per arreu de la contrada, precisament per la seva implicació en tot aquest teixit de l’Esquerra Independentista i, en concret, per tant, de l’Esquerra Independentista del Camp per oferir amb la seva música i les seves cançons una eina a tot aquest moviment, aquest precisament és l’objectiu del Col•lectiu Cançó dins del qual també podem trobar Cesk Freixas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Meritxell Gené, que reivindiquen la cançó protesta perquè encara cal protestar, encara les coses no estan com es voldrien, i la crisi n’és una bona mostra.

Des d’aquí, doncs, tot el meu suport a noves empentes com les de La Guspira que treballen per construir un món millor, un món més abocat a totes les persones, tractant-les amb igualtat i respecte sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la seva condició social. Cal dir ben alt i demostrar-ho en fets que, com diu Lluís Llach, «no és això, companys, no és això» i vertebrar aquest altre món que es vol per a tots i totes, un món més humà, més responsable i més conseqüent. Pensem-hi.