Aquest dimecres a les 20.00 al Centre Cívic Mestral hi haurà un acte de la CUP per parlar de les ARE en què intervindrà en Gerard Nogués de la CUP de Valls i el Bartomeu Castellano de la CUP de Reus. És un acte més que s’emprèn des de la CUP de Reus per posar en dubte l’ARE que l’Ajuntament de Reus pretén construir al voltant del futur Passeig Nord.
Recordem que es tracta d’una àrea residencial estratègica que es preveu construir entre les carreteres de Falset i Castellvell, que comptarà amb 112 hectàrees, de manera que es tracta d’una de les ARE més extenses de Catalunya, un projecte que privarà, per tant, els reusencs i les reusenques de zones verges que es perdran per sempre més, de zones verges i verdes que la ciutat necessita per oxigenar-se –un assumpte a tractar algun altre dia és què considera el consistori zones verdes... La CUP-Reus va incloure aquest punt de vista sobre l’ARE en les al•legacions presentades al Pla Territorial del Camp de Tarragona. Es tracta d’una iniciativa impulsada des de la Generalitat que en alguns ajuntaments ha estat rebutjada però a la qual ha donat llum verda l’Ajuntament de Reus, malgrat tots els aspectes negatius que comporta.
Així, malgrat estimar, a la baixa, un total de 7.000 habitatges buits, l’ARE planteja la construcció de 7.000 habitatges nous en blocs de fins a 15 pisos d'alçada en una extensa zona de masos, una zona eminentment agrícola que es perdrà. Aquesta política, com es veu, no respon a cap tipus de necessitat d’habitatge, ja que a Reus hi ha pisos de sobre per cobrir les necessitats de la ciutat, el que cal és que l’aposta del consistori sigui una altra, que s’aposti fermament pels pisos que ja estan construïts d’obra nova dins de la ciutat, que s’han quedat per omplir després que petés la bombolla immobiliària, i que s’aposti fermament per la rehabilatació d’aquelles cases que al centre de la ciutat han quedat abandonades. Cal una aposta per una política d’urbanisme intensiva i no extensiva. Per què eixamplar el radi de la ciutat, amb tot el que es perd amb aquest engrandiment, si no està resolta l’àrea que actualment conforma la ciutat?
És clar que això no és tot en matèria d’urbanisme a Reus perquè entre tots els plans urbanístics previstos, es contempla passar de les 223 hectàrees que hi ha ara de sòl industrial a les 600 que hi ha projectades per al 2011, unes hectàrees que –com l’ARE– es guanyen a la zona verda i d’explotació agrícola que hi ha ara i que obliga certes persones a abandonar els masos on han viscut sempre o que, malgrat tot, no té en compte el valor històric que d’altres on no viu ningú poden tenir. D’aquesta manera, per tant, es demostra una manca de respecte pel paisatge, així com per un entorn favorable no només a la socialització de les persones, sinó també saludable.
Es projecta, per tant, una ciutat sense personalitat, una gran urbs en què plana el rendiment econòmic i no el benestar de les persones que necessiten un entorn més respectuós amb el medi ambient i més abocat a la seva interrelació que no el que es projecta. Amb la política urbanística que des de l’Ajuntament de Reus s’impulsa, una política urbanística que no mostra altra cosa que una falta de sensibilitat i de respecte vers els ciutadans de la ciutat que veuran com la ciutat es converteix en una gran ciutat anònima, en una ciutat que va perdent la personalitat i va creixent a un ritme desmesurat que no s’adiu a la realitat, que no s’adiu a les seves necessitats. Ja n’hi ha prou d’especular amb el nostre benestar i, en definitiva, amb les nostres vides!
26 de maig 2010
19 de maig 2010
La crisi que ens fan pagar a naltros - 19-5-10
Després que els EUA i la Unió Europea instessin Zapatero a prendre mesures dràstiques per retallar el dèficit públic, el dia 12 de la setmana passada, dimecres, el president espanyol va anunciar grans retallades que carreguen, com sempre, contra els que menys culpa tenen d’aquesta crisi, contra els que l’estan patint més: funcionaris, pensionistes i tot de treballadors i treballadores que perdran prestacions i drets socials que abans tenien, sense que l’estat tingui en compte, sembla, la violació dels drets socials i laborals que això suposa per a la població; una població que sense ser-ne la causant, sense ser-ne la culpable, només rep garrotades en aquesta crisi: pateix un alt índex d’atur, la reducció de la despesa social, la reforma de les pensions, la reforma laboral, les retallades en la llei de dependència i en la dispensació de medicaments a persones malaltes, la incertesa en el demà... Mentrestant els veritables responsables d’aquesta situació, com la banca –que, lluny de ser penalitzada, ha rebut una gran injecció de diners públics–, seguiran amb tota impunitat obtenint el rèdit de totes aquelles persones que, afortunadament, tinguin, o no, treball.
Amb aquest rerefons la necessitat d’una vaga general és clara, però UGT, CCOO i la CSIF han decidit ajornar-la amb el pretext de donar a Zapatero opció a explicar-se. Serà demà, dijous, dia 20, a la Mesa General de Negociació, quan el govern espanyol els informarà de l'abast real de les retallades dels sous dels funcionaris (que es reduiran un 5 % de mitjana) o d'altres treballadors d’empreses estatals. Altres sindicats (la COS i la CGT, per exemple) creuen que no cal esperar més, que la situació és clara i insostenible i que la convocatòria d’una vaga general, que ja fa temps que reclamen, ha de ser imminent.
La situació és alarmant i ens afecta, directament o indirecta, a tots; tots els que formem la gran massa de la població, a fora queden les grans fortunes, els especuladors i els polítics, que s’han abaixat un 15% el sou perquè –malgrat els sous astronòmics que tenen– no sigui dit que no pateixen, també, aquesta crisi. El temps només serveix per retardar el crit de desesperació de la població contra la qual el PSOE atempta en fer de titella del sistema capitalista.
Amb aquest rerefons la necessitat d’una vaga general és clara, però UGT, CCOO i la CSIF han decidit ajornar-la amb el pretext de donar a Zapatero opció a explicar-se. Serà demà, dijous, dia 20, a la Mesa General de Negociació, quan el govern espanyol els informarà de l'abast real de les retallades dels sous dels funcionaris (que es reduiran un 5 % de mitjana) o d'altres treballadors d’empreses estatals. Altres sindicats (la COS i la CGT, per exemple) creuen que no cal esperar més, que la situació és clara i insostenible i que la convocatòria d’una vaga general, que ja fa temps que reclamen, ha de ser imminent.
La situació és alarmant i ens afecta, directament o indirecta, a tots; tots els que formem la gran massa de la població, a fora queden les grans fortunes, els especuladors i els polítics, que s’han abaixat un 15% el sou perquè –malgrat els sous astronòmics que tenen– no sigui dit que no pateixen, també, aquesta crisi. El temps només serveix per retardar el crit de desesperació de la població contra la qual el PSOE atempta en fer de titella del sistema capitalista.
21 d’abr. 2010
25-A - 21-4-10
Avui, tenint el 25 d’abril a sobre, crec que és inevitable parlar de la consulta. De la feina que s’ha fet i que s’està fent des de l’organització de Reus Decideix, que han demostrat la capacitat d’autoorganització de la societat, de mobilització ciutadana per fer les coses ben fetes, per reclamar el nostre dret democràtic a decidir. Per això espero que la gent que encara no hagi votat de manera anticipada ho faci en els propers dies, perquè aconseguim deixar Reus en un bon lloc en relació als percentatges de participació de la gent i, és clar, també ho espero, en relació a l’opció del sí.
Ara que podem, encara que sigui de manera no vinculant, hem de donar constància de la nostra voluntat d’existir com a país amb tot el que això implica, hem de donar constància de la inviabilitat de la nostra inclusió dins dels estats espanyols i francès que ens subjuguen de manera incansable, n’estem farts d’estar sota el seu jou! I ara és el moment de deixar-ho clar, de manifestar-ho sense complexos.
Com que l’estat espanyol, en aquest cas, no ha donat la veu al poble, el poble se l’ha pres; decidir no és cap delicte i nosaltres volem decidir sobre nosaltres mateixos. Per això, la jornada del 25 d’abril, sumada a les anteriors jornades de consultes i a les que encara han de venir, esdevindran una fita històrica per a la construcció del nostre futur nacional.
Lamento que malgrat que en algun dels materials propagandístics de la Coordinadora per la Consulta quedin clars els límits de la nació, dels Països Catalans, no s’hagi optat a Reus per la mateixa pregunta que es va fer a Berga, posem per cas: fent referència als Països Catalans i extraient la referència a la Unió Europea. No crec que podem parlar de democràcia i de dret a decidir, excloent part del nostre territori; i no crec que el sistema econòmic de la Unió Europea, el mateix que ens ha portat a la crisi, s’hagi de vincular al tema de la independència, no són aspectes que hagin d’anar units a la força.
Animo, per acabar, que la gent assisteixi avui a l’acte de l’Esquerra Independentista de Reus que es farà a l’Orfeó Reusenc per explicar més detalladament aquestes i altres coses, animant la gent a participar en la consulta i a fer-ho a favor del sí. L’acte serà a les 8 del vespre i comptarà amb la presència de Xavier Joanpere, Xavi Sarrià, un membre de la CUP de Reus i el cantautor Cesk Freixas.
Ara que podem, encara que sigui de manera no vinculant, hem de donar constància de la nostra voluntat d’existir com a país amb tot el que això implica, hem de donar constància de la inviabilitat de la nostra inclusió dins dels estats espanyols i francès que ens subjuguen de manera incansable, n’estem farts d’estar sota el seu jou! I ara és el moment de deixar-ho clar, de manifestar-ho sense complexos.
Com que l’estat espanyol, en aquest cas, no ha donat la veu al poble, el poble se l’ha pres; decidir no és cap delicte i nosaltres volem decidir sobre nosaltres mateixos. Per això, la jornada del 25 d’abril, sumada a les anteriors jornades de consultes i a les que encara han de venir, esdevindran una fita històrica per a la construcció del nostre futur nacional.
Lamento que malgrat que en algun dels materials propagandístics de la Coordinadora per la Consulta quedin clars els límits de la nació, dels Països Catalans, no s’hagi optat a Reus per la mateixa pregunta que es va fer a Berga, posem per cas: fent referència als Països Catalans i extraient la referència a la Unió Europea. No crec que podem parlar de democràcia i de dret a decidir, excloent part del nostre territori; i no crec que el sistema econòmic de la Unió Europea, el mateix que ens ha portat a la crisi, s’hagi de vincular al tema de la independència, no són aspectes que hagin d’anar units a la força.
Animo, per acabar, que la gent assisteixi avui a l’acte de l’Esquerra Independentista de Reus que es farà a l’Orfeó Reusenc per explicar més detalladament aquestes i altres coses, animant la gent a participar en la consulta i a fer-ho a favor del sí. L’acte serà a les 8 del vespre i comptarà amb la presència de Xavier Joanpere, Xavi Sarrià, un membre de la CUP de Reus i el cantautor Cesk Freixas.
14 d’abr. 2010
El català - 14-4-10
Avui en primer lloc m’agradaria reprendre el tema del català a la URV, ara que ja tinc resposta de Maria Bargalló Escrivà, la presidenta de la Comissió de Política Lingüística de la URV en què m’exposa que la meva queixa entra dins dels nous paràmetres de la URV conforme als quals es pretén anunciar la llengua d’impartició de cada assignatura i, en el cas de l’assignatura que vaig cursar, obligatòria per a tots els estudiants de màster de la URV, estava anunciat des d’un bon principi que seria en castellà (fet per a mi no exempt d’irregularitat, al contrari, perquè no pot ser que una assignatura que es fa en vuit ocasions diferents, sempre es faci en una llengua no catalana); després, però, em dóna la raó en dir que aquest fet topa amb els Estatuts de la URV que declaren que la llengua pròpia de la URV és el català i que ha d’«avançar cap a l’ús normal i preferent» d’aquesta llengua, per la qual cosa afirma que a partir del curs vinent ja s’oferiran edicions d’aquesta assignatura en català. La carta continua i ara no em puc estar de citar,diu:
«Sento que considereu que en demanar-vos de respondre un examen tipus test redactat en llengua castellana se us impossibilitava de fer l’avaluació d’una part de l’assignatura en llengua catalana.»
Crec que és evident que si l’examen era escrit en castellà, jo no em podia examinar en llengua catalana. O sigui que no entenc aquest «sento que considereu» perquè és obvi que és així.
Després encara afegeix:
«Tanmateix, entenc que es va trobar una opció per la qual us va ser possible fer tota l’avaluació en català, i espero que circumstàncies com aquesta no es reprodueixin en el futur.»
Sí, em vaig poder examinar en català, però fent un treball que em va portar hores, mentre que l’examen tipus test es resolia en, com a molt, 20 minuts. Voler que se m’avalués en català, en aquest cas, representava un càstig! I, no en tinc prou, en què «esperi» que en el futur no es reprodueixi, «vull» que en el futur no es reprodueixi una situació com aquesta i si ella no m’ho pot certificar no sé a qui he de recórrer per aconseguir-ho.
D’altra banda, seguint en l’àmbit de la llengua catalana, també vull fer referència a la decisió del Departament d’Educació de reduir en un 50% els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) del Camp, decisió que, de fet, deu ser extensiva en tot el territori. Recordem que els assessors LIC són els que han de vetllar per la llengua catalana en els centres educatius (de primària o secundària) que tenen adscrits i que, per tant, aquesta nova decisió del Departament d’Educació va en detriment de la llengua pròpia i de totes aquelles actuacions que s’estan fent per intentar promoure no només la llengua en l’àmbit educatiu, sinó més concretament en l’àmbit de les persones nouvingudes, ja que els assessors LIC suposen un reforç i un bon cop de mà en aquest àmbit, per aconseguir que realment sigui exitós i que l’alumnat acabi, no només podent-se promocionar, des de l’àmbit educatiu, sinó també integrant-se en la societat, així per aconseguir que l’altre alumnat l’accepti malgrat el seu fet diferencial, perquè se n’intenta mostrar la positivitat. A part d’ésser una figura que va de bracet del coordinador LIC de cada centre per intentar promoure, com deia, el català (amb actuacions de sensibilització, foment i consolidació) en la comunitat educativa, ja que malgrat haver-hi inspectors, aquests sovint s’obliden de tenir en compte aquest aspecte. Sense l’assessor LIC aspectes com el pla educatiu d’entorn o els plans d’acollida i integració de cada centre, queden coixos i, per tant, queden coixes la interculturalitat i la gestió per a la integració de l’alumnat nouvingut i de vetllar per l’ús, el bon ús, i la sensibilització de la llengua catalana en els centres educatius.
«Sento que considereu que en demanar-vos de respondre un examen tipus test redactat en llengua castellana se us impossibilitava de fer l’avaluació d’una part de l’assignatura en llengua catalana.»
Crec que és evident que si l’examen era escrit en castellà, jo no em podia examinar en llengua catalana. O sigui que no entenc aquest «sento que considereu» perquè és obvi que és així.
Després encara afegeix:
«Tanmateix, entenc que es va trobar una opció per la qual us va ser possible fer tota l’avaluació en català, i espero que circumstàncies com aquesta no es reprodueixin en el futur.»
Sí, em vaig poder examinar en català, però fent un treball que em va portar hores, mentre que l’examen tipus test es resolia en, com a molt, 20 minuts. Voler que se m’avalués en català, en aquest cas, representava un càstig! I, no en tinc prou, en què «esperi» que en el futur no es reprodueixi, «vull» que en el futur no es reprodueixi una situació com aquesta i si ella no m’ho pot certificar no sé a qui he de recórrer per aconseguir-ho.
D’altra banda, seguint en l’àmbit de la llengua catalana, també vull fer referència a la decisió del Departament d’Educació de reduir en un 50% els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) del Camp, decisió que, de fet, deu ser extensiva en tot el territori. Recordem que els assessors LIC són els que han de vetllar per la llengua catalana en els centres educatius (de primària o secundària) que tenen adscrits i que, per tant, aquesta nova decisió del Departament d’Educació va en detriment de la llengua pròpia i de totes aquelles actuacions que s’estan fent per intentar promoure no només la llengua en l’àmbit educatiu, sinó més concretament en l’àmbit de les persones nouvingudes, ja que els assessors LIC suposen un reforç i un bon cop de mà en aquest àmbit, per aconseguir que realment sigui exitós i que l’alumnat acabi, no només podent-se promocionar, des de l’àmbit educatiu, sinó també integrant-se en la societat, així per aconseguir que l’altre alumnat l’accepti malgrat el seu fet diferencial, perquè se n’intenta mostrar la positivitat. A part d’ésser una figura que va de bracet del coordinador LIC de cada centre per intentar promoure, com deia, el català (amb actuacions de sensibilització, foment i consolidació) en la comunitat educativa, ja que malgrat haver-hi inspectors, aquests sovint s’obliden de tenir en compte aquest aspecte. Sense l’assessor LIC aspectes com el pla educatiu d’entorn o els plans d’acollida i integració de cada centre, queden coixos i, per tant, queden coixes la interculturalitat i la gestió per a la integració de l’alumnat nouvingut i de vetllar per l’ús, el bon ús, i la sensibilització de la llengua catalana en els centres educatius.
24 de març 2010
Repressió policial a Lleida - 24-3-10
Ahir els Mossos van tornar a fer ostentació del seu poder, van tornar a posicionar-se, a demostrar de quina part estan i de quina no; sempre, és clar, seguint les ordres dictades per un responsable polític que ja ha deixat repetides vegades clara la seva postura en certs àmbits.
A Lleida una trentena de persones va concentrar-se a les cinc de la tarda davant la subdelegació del govern com a mostra del seu rebuig per la visita dels reis espanyols que hi eren per inaugurar el Teatre i Palau de Congressos de Lleida La Llotja. La convocatòria l’havia feta Joves de Lleida (AJLL), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la CUP. Els concentrats van cridar diverses consignes antimonàrquiques i en contra de la submissió i l’opressió que la monarquia suposa.
Fa pocs mesos els prínceps d’Astúries ja van visitar Lleida, en aquell cas per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL). Amb l’acte d’ahir es pretenia mostrar el rebuig a la presència dels representants monàrquics a la ciutat, perquè com a mínim hi ha una part de la població que rebutja el que representen, hi ha part de la població per a la qual no són benvinguts ni ara ni mai, però és que, a més, ara, en aquests temps de crisi en què estem sumits, despeses com les que suposen aquests actes són del tot innecessàries, tenint en compte que és la població que les assumeix.
Tenint en compte el caràcter pacífic de la concentració i la quantitat de concentrats, el desplegament policial per cobrir la protesta va ser desmesurat, tant per la quantitat com per les maneres; a part de la Guàrdia Urbana de Lleida, hi havia també Mossos d’Esquadra que anaven amb quatre furgonetes d’antidisturbis. Quan els concentrats van intentar adreçar-se a La Llotja els nombrosos efectius policials els ho van privar de fer, van envoltar els concentrats impedint que entrés o sortís ningú i, fins i tot, en acabar la concentració mossos vestits de paisà van identificar una de les persones.
El desplegament policial davant l’esquerra independentista va ser, una vegada més, desproporcionat; va demostrar, una vegada més, que aquesta no és la policia que volem, una policia repressiva que s’erigeix només pel poder que representa i simbolitza per les armes que du a sobre i que, a més, ho fa tendenciosament; volem una policia imparcial i de proximitat que ens resolgui, o ens ajudi a resoldre, els problemes de cada dia, al servei de la ciutadania; de fet, a aquesta mateixa conclusió arriba la inspectora dels Mossos d’Esquadra Rosa Gubianes en un article del 8 de març de 2006: «Formem part d'una policia demòcrata i moderna, que ha fet evolucionar el perfil del bon policia; la societat no vol una policia repressiva, vol una policia nova, propera, amb una mentalitat oberta, una nova forma d'entendre la policia que en cap cas pot marginar a qui representa».
Que no tot es quedi en paraules escrites, perquè han passat alguns anys, ja, i sembla que res no canvia, com a mínim en certs àmbits; és clar que, els Mossos d’Esquadra ja en el segle XVIII van ser creats per acabar amb els reductes dels miquelets, sembla que per més anys que passin aquest rerefons pesa. Els principals responsables, com deia al principi, però, són els representants polítics que s’entossudeixen a fornir-nos una determinada imatge policial que no és la que molts voldríem.
A Lleida una trentena de persones va concentrar-se a les cinc de la tarda davant la subdelegació del govern com a mostra del seu rebuig per la visita dels reis espanyols que hi eren per inaugurar el Teatre i Palau de Congressos de Lleida La Llotja. La convocatòria l’havia feta Joves de Lleida (AJLL), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la CUP. Els concentrats van cridar diverses consignes antimonàrquiques i en contra de la submissió i l’opressió que la monarquia suposa.
Fa pocs mesos els prínceps d’Astúries ja van visitar Lleida, en aquell cas per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL). Amb l’acte d’ahir es pretenia mostrar el rebuig a la presència dels representants monàrquics a la ciutat, perquè com a mínim hi ha una part de la població que rebutja el que representen, hi ha part de la població per a la qual no són benvinguts ni ara ni mai, però és que, a més, ara, en aquests temps de crisi en què estem sumits, despeses com les que suposen aquests actes són del tot innecessàries, tenint en compte que és la població que les assumeix.
Tenint en compte el caràcter pacífic de la concentració i la quantitat de concentrats, el desplegament policial per cobrir la protesta va ser desmesurat, tant per la quantitat com per les maneres; a part de la Guàrdia Urbana de Lleida, hi havia també Mossos d’Esquadra que anaven amb quatre furgonetes d’antidisturbis. Quan els concentrats van intentar adreçar-se a La Llotja els nombrosos efectius policials els ho van privar de fer, van envoltar els concentrats impedint que entrés o sortís ningú i, fins i tot, en acabar la concentració mossos vestits de paisà van identificar una de les persones.
El desplegament policial davant l’esquerra independentista va ser, una vegada més, desproporcionat; va demostrar, una vegada més, que aquesta no és la policia que volem, una policia repressiva que s’erigeix només pel poder que representa i simbolitza per les armes que du a sobre i que, a més, ho fa tendenciosament; volem una policia imparcial i de proximitat que ens resolgui, o ens ajudi a resoldre, els problemes de cada dia, al servei de la ciutadania; de fet, a aquesta mateixa conclusió arriba la inspectora dels Mossos d’Esquadra Rosa Gubianes en un article del 8 de març de 2006: «Formem part d'una policia demòcrata i moderna, que ha fet evolucionar el perfil del bon policia; la societat no vol una policia repressiva, vol una policia nova, propera, amb una mentalitat oberta, una nova forma d'entendre la policia que en cap cas pot marginar a qui representa».
Que no tot es quedi en paraules escrites, perquè han passat alguns anys, ja, i sembla que res no canvia, com a mínim en certs àmbits; és clar que, els Mossos d’Esquadra ja en el segle XVIII van ser creats per acabar amb els reductes dels miquelets, sembla que per més anys que passin aquest rerefons pesa. Els principals responsables, com deia al principi, però, són els representants polítics que s’entossudeixen a fornir-nos una determinada imatge policial que no és la que molts voldríem.
10 de març 2010
Dia de la dona treballadora - 10-3-10
Aprofitant que el dilluns va ser el dia de la Dona Treballadora, m’agradaria senzillament recordar una mica què s’ha fet aquests dies per la zona per tal de reivindicar la situació de la dona, una situació que senzillament pretén ser igual a la de qualsevol home, tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, és cert que s’ha avançat, però encara molt de camí per recórrer, a vegades no ho sembla perquè estem massa avesats a un punt de vista masculí o masculinitzat; amb el record dels actes que s’ha fet, doncs, només vull aconseguir que es pensi una mica amb aquest contrapunt necessari que necessitem perquè aconseguim una societat més justa.
Com a culminació de diferents actes a Tarragona, Torredembarra i Reus, el mateix dia 8 de març la Coordinadora 8 de març va convocar pels carrers de Tarragona una manifestació que va començar a l’estàtua dels Despullats sota el lema «Dones! La crisi ens fa més precàries!» que va aglutinar 200 persones i va acabar amb la lectura del manifest davant de l’Ajuntament. Després encara hi va haver l’actuació de la cantautora Cecília a l’Ateneu Popular l’Espina.
Amb anterioritat a aquesta data Dones en Acció a Reus ja va realitzar diversos actes que van culminar el dissabte passat amb una gran festa a la Palma.
A tot això, vull afegir que ahir l’Observatori de la Igualtat de la URV va atorgar el premi M. Antònia Ferrer a la professora Montserrat Palau que va fer un discurs molt eloqüent que començava amb el conegut fragment del poema de Maria Mercè Marçal: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel», per ràpidament dir que quan era petita precisament no ho agraïa, no entenia perquè per haver nascut dona, de classe menestral en la Tarragona de la postguerra havia d’estar patint el que patia; però també ràpidament es va adonar que la visió que li inculcaven d’haver d’assumir aquest rol per sempre més no era l’única, que hi havia altres possibilitats, que hi havia la possibilitat d’intentar capgirar aquesta realitat d’aleshores, en tots aquests tres àmbits: el de gènere, el de classe i el de nació, i per això va acabar demanant per a totes les dones que assolissin la seva llibertat i la seva independència.
Cal que les dones sàpiguen, siguin conscients, si no se n’han adonat ja, que encara ara hi ha molts aspectes en els quals cal treballar per aconseguir un tracte igualitari davant de la societat; en la universitat mateixa, per exemple es parla d’una estructura en tisores perquè tot i que hi entren més alumnes dones a estudiar, la gent que s’hi queda a treballar són més homes que dones, la situació es capgira. És clar que alguns o algunes ho atribuiran al fet o a la voluntat de ser mare, però és que també hi ha pares i es tracta de compartir la feina. Per aconseguir-ho cal que les dones facin valdre els seus drets, però també cal que els homes ho entenguin i col•laborin a fer-ho possible. Només és entre tots i totes que podem aconseguir que això sigui una realitat, que podem aconseguir el punt de vista masculí no sigui, de vegades, l’únic existent, que també s’inclogui el punt de vista femení necessari perquè la dona també se senti part, com qualsevol altre, d’aquesta societat.
Com a culminació de diferents actes a Tarragona, Torredembarra i Reus, el mateix dia 8 de març la Coordinadora 8 de març va convocar pels carrers de Tarragona una manifestació que va començar a l’estàtua dels Despullats sota el lema «Dones! La crisi ens fa més precàries!» que va aglutinar 200 persones i va acabar amb la lectura del manifest davant de l’Ajuntament. Després encara hi va haver l’actuació de la cantautora Cecília a l’Ateneu Popular l’Espina.
Amb anterioritat a aquesta data Dones en Acció a Reus ja va realitzar diversos actes que van culminar el dissabte passat amb una gran festa a la Palma.
A tot això, vull afegir que ahir l’Observatori de la Igualtat de la URV va atorgar el premi M. Antònia Ferrer a la professora Montserrat Palau que va fer un discurs molt eloqüent que començava amb el conegut fragment del poema de Maria Mercè Marçal: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel», per ràpidament dir que quan era petita precisament no ho agraïa, no entenia perquè per haver nascut dona, de classe menestral en la Tarragona de la postguerra havia d’estar patint el que patia; però també ràpidament es va adonar que la visió que li inculcaven d’haver d’assumir aquest rol per sempre més no era l’única, que hi havia altres possibilitats, que hi havia la possibilitat d’intentar capgirar aquesta realitat d’aleshores, en tots aquests tres àmbits: el de gènere, el de classe i el de nació, i per això va acabar demanant per a totes les dones que assolissin la seva llibertat i la seva independència.
Cal que les dones sàpiguen, siguin conscients, si no se n’han adonat ja, que encara ara hi ha molts aspectes en els quals cal treballar per aconseguir un tracte igualitari davant de la societat; en la universitat mateixa, per exemple es parla d’una estructura en tisores perquè tot i que hi entren més alumnes dones a estudiar, la gent que s’hi queda a treballar són més homes que dones, la situació es capgira. És clar que alguns o algunes ho atribuiran al fet o a la voluntat de ser mare, però és que també hi ha pares i es tracta de compartir la feina. Per aconseguir-ho cal que les dones facin valdre els seus drets, però també cal que els homes ho entenguin i col•laborin a fer-ho possible. Només és entre tots i totes que podem aconseguir que això sigui una realitat, que podem aconseguir el punt de vista masculí no sigui, de vegades, l’únic existent, que també s’inclogui el punt de vista femení necessari perquè la dona també se senti part, com qualsevol altre, d’aquesta societat.
3 de març 2010
Reus decideix - 3-3-10
Avui em penso que després de l’acte d’ahir al Bartrina, molt emotiu, molt seriós i ben fet, i molt ben estructurat, toca tornar a parlar de Reus decideix, perquè és una iniciativa encomiable en la qual hi hauria de participar tota la població; i repeteixo, com ja ho vaig dir al seu dia, que ho dic des de fora perquè jo no hi estic posada, que estic a l’espera de què passa amb el meu poble, Mont-roig del Camp; i, per tant, el temps dirà.
A Reus que la cosa ja està en marxa, penso que ha de ser una iniciativa a la qual s’hi ha de sumar tanta gent com es pugui, és la societat civil la que ho tira endavant i, per tant, és la gent que conforma aquesta societat civil que hi ha de participar i no hi ha excusa que valgui, perquè ningú pot trobar il•lícit el dret a decidir, el dret real a la democràcia, des d’una òptica totalment oberta i transversal (els immigrants també hi poden participar i els joves a partir de 16 anys), només cal estar empadronat a Reus (fet per al qual jo no hi puc pas participar, però aquest, com ja he dit, no és pas el motiu perquè no hi participi activament) i demostrar-ho amb algun document oficial. I el que cal és participar, sigui per votar que sí o sigui per votar que no. No s’ha de veure com una cosa dirigida perquè no només hi ha una opció de vot, és una cosa dirigida no en tant que s’ha de votar que sí a la independència, sinó en tant que es demana a la població el fet que demostrin que volen decidir per ells mateixos el seu futur; és veritat que no és una consulta vinculant, però temps al temps, sense adormir-nos gaire (tot sigui dit!); s’ha de començar d’alguna manera per reivindicar la democràcia dins la qual ens fan creure que vivim. I no hi ha res més maco que una mostra de fermesa, d’unitat, de la societat civil de la qual formem part i és important que tinguem en compte que en formem part perquè no ens quedem al marge d’aquest procés participatiu, perquè hi participem i perquè ens el fem nostre i hi col•laborem en la mesura que puguem.
Vinculat a aquest fet, i amb això acabo, penso que cal que demostrem que no volem que els altres decideixin per nosaltres, que volem tenir un paper rellevant en tot allò que ens afecta, i diumenge tots acudim a Móra d’Ebre a les 12 del migdia a la manifestació convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, perquè demostrem el nostre rebuig a la possible instal•lació del cementiri nuclear a Ascó.
El nostre paper és important, en la consulta, en la manifestació a Móra d’Ebre, en el que fem cada dia, obrem amb conseqüència i caminem cap a la construcció del país que ens agradaria tenir, nosaltres que hi vivim hi tenim un paper transcendental.
A Reus que la cosa ja està en marxa, penso que ha de ser una iniciativa a la qual s’hi ha de sumar tanta gent com es pugui, és la societat civil la que ho tira endavant i, per tant, és la gent que conforma aquesta societat civil que hi ha de participar i no hi ha excusa que valgui, perquè ningú pot trobar il•lícit el dret a decidir, el dret real a la democràcia, des d’una òptica totalment oberta i transversal (els immigrants també hi poden participar i els joves a partir de 16 anys), només cal estar empadronat a Reus (fet per al qual jo no hi puc pas participar, però aquest, com ja he dit, no és pas el motiu perquè no hi participi activament) i demostrar-ho amb algun document oficial. I el que cal és participar, sigui per votar que sí o sigui per votar que no. No s’ha de veure com una cosa dirigida perquè no només hi ha una opció de vot, és una cosa dirigida no en tant que s’ha de votar que sí a la independència, sinó en tant que es demana a la població el fet que demostrin que volen decidir per ells mateixos el seu futur; és veritat que no és una consulta vinculant, però temps al temps, sense adormir-nos gaire (tot sigui dit!); s’ha de començar d’alguna manera per reivindicar la democràcia dins la qual ens fan creure que vivim. I no hi ha res més maco que una mostra de fermesa, d’unitat, de la societat civil de la qual formem part i és important que tinguem en compte que en formem part perquè no ens quedem al marge d’aquest procés participatiu, perquè hi participem i perquè ens el fem nostre i hi col•laborem en la mesura que puguem.
Vinculat a aquest fet, i amb això acabo, penso que cal que demostrem que no volem que els altres decideixin per nosaltres, que volem tenir un paper rellevant en tot allò que ens afecta, i diumenge tots acudim a Móra d’Ebre a les 12 del migdia a la manifestació convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, perquè demostrem el nostre rebuig a la possible instal•lació del cementiri nuclear a Ascó.
El nostre paper és important, en la consulta, en la manifestació a Móra d’Ebre, en el que fem cada dia, obrem amb conseqüència i caminem cap a la construcció del país que ens agradaria tenir, nosaltres que hi vivim hi tenim un paper transcendental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
