Repressió policial a Lleida - 24-3-10

Ahir els Mossos van tornar a fer ostentació del seu poder, van tornar a posicionar-se, a demostrar de quina part estan i de quina no; sempre, és clar, seguint les ordres dictades per un responsable polític que ja ha deixat repetides vegades clara la seva postura en certs àmbits.
A Lleida una trentena de persones va concentrar-se a les cinc de la tarda davant la subdelegació del govern com a mostra del seu rebuig per la visita dels reis espanyols que hi eren per inaugurar el Teatre i Palau de Congressos de Lleida La Llotja. La convocatòria l’havia feta Joves de Lleida (AJLL), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la CUP. Els concentrats van cridar diverses consignes antimonàrquiques i en contra de la submissió i l’opressió que la monarquia suposa.
Fa pocs mesos els prínceps d’Astúries ja van visitar Lleida, en aquell cas per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL). Amb l’acte d’ahir es pretenia mostrar el rebuig a la presència dels representants monàrquics a la ciutat, perquè com a mínim hi ha una part de la població que rebutja el que representen, hi ha part de la població per a la qual no són benvinguts ni ara ni mai, però és que, a més, ara, en aquests temps de crisi en què estem sumits, despeses com les que suposen aquests actes són del tot innecessàries, tenint en compte que és la població que les assumeix.
Tenint en compte el caràcter pacífic de la concentració i la quantitat de concentrats, el desplegament policial per cobrir la protesta va ser desmesurat, tant per la quantitat com per les maneres; a part de la Guàrdia Urbana de Lleida, hi havia també Mossos d’Esquadra que anaven amb quatre furgonetes d’antidisturbis. Quan els concentrats van intentar adreçar-se a La Llotja els nombrosos efectius policials els ho van privar de fer, van envoltar els concentrats impedint que entrés o sortís ningú i, fins i tot, en acabar la concentració mossos vestits de paisà van identificar una de les persones.
El desplegament policial davant l’esquerra independentista va ser, una vegada més, desproporcionat; va demostrar, una vegada més, que aquesta no és la policia que volem, una policia repressiva que s’erigeix només pel poder que representa i simbolitza per les armes que du a sobre i que, a més, ho fa tendenciosament; volem una policia imparcial i de proximitat que ens resolgui, o ens ajudi a resoldre, els problemes de cada dia, al servei de la ciutadania; de fet, a aquesta mateixa conclusió arriba la inspectora dels Mossos d’Esquadra Rosa Gubianes en un article del 8 de març de 2006: «Formem part d'una policia demòcrata i moderna, que ha fet evolucionar el perfil del bon policia; la societat no vol una policia repressiva, vol una policia nova, propera, amb una mentalitat oberta, una nova forma d'entendre la policia que en cap cas pot marginar a qui representa».
Que no tot es quedi en paraules escrites, perquè han passat alguns anys, ja, i sembla que res no canvia, com a mínim en certs àmbits; és clar que, els Mossos d’Esquadra ja en el segle XVIII van ser creats per acabar amb els reductes dels miquelets, sembla que per més anys que passin aquest rerefons pesa. Els principals responsables, com deia al principi, però, són els representants polítics que s’entossudeixen a fornir-nos una determinada imatge policial que no és la que molts voldríem.