14 d’abr. 2010

El català - 14-4-10

Avui en primer lloc m’agradaria reprendre el tema del català a la URV, ara que ja tinc resposta de Maria Bargalló Escrivà, la presidenta de la Comissió de Política Lingüística de la URV en què m’exposa que la meva queixa entra dins dels nous paràmetres de la URV conforme als quals es pretén anunciar la llengua d’impartició de cada assignatura i, en el cas de l’assignatura que vaig cursar, obligatòria per a tots els estudiants de màster de la URV, estava anunciat des d’un bon principi que seria en castellà (fet per a mi no exempt d’irregularitat, al contrari, perquè no pot ser que una assignatura que es fa en vuit ocasions diferents, sempre es faci en una llengua no catalana); després, però, em dóna la raó en dir que aquest fet topa amb els Estatuts de la URV que declaren que la llengua pròpia de la URV és el català i que ha d’«avançar cap a l’ús normal i preferent» d’aquesta llengua, per la qual cosa afirma que a partir del curs vinent ja s’oferiran edicions d’aquesta assignatura en català. La carta continua i ara no em puc estar de citar,diu:
«Sento que considereu que en demanar-vos de respondre un examen tipus test redactat en llengua castellana se us impossibilitava de fer l’avaluació d’una part de l’assignatura en llengua catalana.»
Crec que és evident que si l’examen era escrit en castellà, jo no em podia examinar en llengua catalana. O sigui que no entenc aquest «sento que considereu» perquè és obvi que és així.
Després encara afegeix:
«Tanmateix, entenc que es va trobar una opció per la qual us va ser possible fer tota l’avaluació en català, i espero que circumstàncies com aquesta no es reprodueixin en el futur.»
Sí, em vaig poder examinar en català, però fent un treball que em va portar hores, mentre que l’examen tipus test es resolia en, com a molt, 20 minuts. Voler que se m’avalués en català, en aquest cas, representava un càstig! I, no en tinc prou, en què «esperi» que en el futur no es reprodueixi, «vull» que en el futur no es reprodueixi una situació com aquesta i si ella no m’ho pot certificar no sé a qui he de recórrer per aconseguir-ho.
D’altra banda, seguint en l’àmbit de la llengua catalana, també vull fer referència a la decisió del Departament d’Educació de reduir en un 50% els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) del Camp, decisió que, de fet, deu ser extensiva en tot el territori. Recordem que els assessors LIC són els que han de vetllar per la llengua catalana en els centres educatius (de primària o secundària) que tenen adscrits i que, per tant, aquesta nova decisió del Departament d’Educació va en detriment de la llengua pròpia i de totes aquelles actuacions que s’estan fent per intentar promoure no només la llengua en l’àmbit educatiu, sinó més concretament en l’àmbit de les persones nouvingudes, ja que els assessors LIC suposen un reforç i un bon cop de mà en aquest àmbit, per aconseguir que realment sigui exitós i que l’alumnat acabi, no només podent-se promocionar, des de l’àmbit educatiu, sinó també integrant-se en la societat, així per aconseguir que l’altre alumnat l’accepti malgrat el seu fet diferencial, perquè se n’intenta mostrar la positivitat. A part d’ésser una figura que va de bracet del coordinador LIC de cada centre per intentar promoure, com deia, el català (amb actuacions de sensibilització, foment i consolidació) en la comunitat educativa, ja que malgrat haver-hi inspectors, aquests sovint s’obliden de tenir en compte aquest aspecte. Sense l’assessor LIC aspectes com el pla educatiu d’entorn o els plans d’acollida i integració de cada centre, queden coixos i, per tant, queden coixes la interculturalitat i la gestió per a la integració de l’alumnat nouvingut i de vetllar per l’ús, el bon ús, i la sensibilització de la llengua catalana en els centres educatius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.