17 de febr. 2010

Violència de gènere - 17-2-10

M’agradaria reflexionar sobre el primer cas d’assassinat del 2010 d’una dona al Camp per violència de gènere i malauradament s’ha de dir primer perquè és una notícia massa habitual i potser en vénen d’altres, tan de bo no fos així.

En aquesta ocasió va ser a Alcover on va succeir el lamentable fet el dimarts de la setmana passada (9 de febrer de 2010), però penso que no podem admetre-ho com una normalitat dels nostres dies, cal que siguem conscients de què representa aquest tipus de violència i comencem a entendre l’amor o les relacions sexoafectives d’una altra manera, sense que impliquin una dominació de ningú per part de ningú, sinó respecte de l’un per l’altre i enteniment quan allò que va néixer un dia com la cosa més meravellosa del món i més contundent, finalment per vés a saber quins set sous, s’acaba. Cal fer-ne pedagogia per tal d’acabar amb la visió més tradicional de les relacions en parella, que sovint tendeixen al domini de l’home per sobre de la dona (tot i que també podria ser al revés, però no seria la situació més habitual), fins que aquest(a) se’n cansa o, senzillament, no pot suportar-ho més, s’adona que no és la situació correcta amb la qual s’hauria de trobar i actua al respecte. I per fer-ne pedagogia, tothom hi té un paper fonamental.

S’ha d’acabar amb aquesta visió dominant de les relacions personals, dominant per una part i subjugadora per l’altra, és clar; una visió vinculada al concepte de possessió, possessió d’un home o d’una dona com qui posseeix un gos o una casa, cal tenir en compte que som persones i que les relacions sovint no són eternes (i menys encara haurien de ser-ho quan hi ha aquest clima de desigualtat de rerefons, qui la pateix hauria de reaccionar en contra ràpidament) i que no passa res, que la vida continua, esperem que per a bé de les dues parts.

Recordem els fets, per evitar que es repeteixin: Domingo Miguel Calvo, que tenia un ordre d’allunyament sobre la víctima, després d’haver estat jutjat aquell mateix dia per maltractaments i haver estat condemnat a passar 6 mesos a la presó, no només va assassinar la víctima sinó que la va esquarterar i en va repartir les restes al llarg de 70 km de la carretera AP-7.

Els fets parlen per si sols i és evident que la societat no pot permetre que això es repeteixi i que cap dona (o home, si es dóna el cas) no pot viure coaccionada (coaccionat) o amb por, que això no és viure i que en té el mateix dret (a viure) que qualsevol altra persona.

Cal que ens alliberem de certes concepcions retrògrades de la parella, que trenquem les cadenes que fins ara limitaven el moviment a les dones (i aquí sí que és dones i només dones) i ens adonem que no hi ha amor sense comprensió, que no hi ha sexe, tampoc, sense que les dues parts s’hi donin per igual (que aquest seria un altre espai en el qual encara queda molt camí per avançar, segurament); que en tots els àmbits de la vida s’ha de respectar l’altre, sigui home o dona, i tractar-lo com un igual, perquè ho és i es mereix tot el nostre respecte, que és de la manera que millor pot resultar tot i més feliços serem tots. Provem-ho?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'autora del bloc no es fa responsable dels comentaris que s'hi publiquin.