Reforma laboral - 24-2-10

M’agradaria parlar de la reforma del sistema de pensions que vol promoure l’estat amb l’allargament de la vida laboral fins als 67 anys, com a mesura per resoldre la crisi; una mesura que coincideix amb la presidència espanyola de la Unió Europea i que va molt més enllà, ja que ve acompanyada de la retallada dels drets laborals i socials dels treballadors i de les treballadores, de manera que no és realment una solució, al contrari la situació s’agreuja i es fa necessària, no una manifestació com van promoure els sindicats majoritaris –els mateixos que durant els últims 30 anys han anat pactant reformes que han retallat drets i conquestes socials que s’havien aconseguit amb anys de lluites i sofriment–, sinó una vaga general tal com ho entenen –a les comarques del Camp– la CGT, la IAC, CoBAS i l’EIC.
Al costat de l’ampliació de l’edat de jubilació, les propostes de l’estat passen per la inestabilitat laboral, les rebaixes salarials, l’abaratiment de l’acomiadament de la feina, la pujada de l’IVA, l’augment d’anys en el càlcul de les pensions, la privatització dels serveis públics, l’impuls de les ETT, el foment del treball parcial –i, per tant, del pluritreball–, la retallada en 50.000 milions d’euros de la despesa pública… Aspectes que, com deia, no solucionen la situació sinó que l’agreugen.
L’aposta per una vaga general és la de mostrar el nostre descontentament, el descontentament de la població davant de la precarietat que patim les treballadores i els treballaddors, davant d’aquestes propostes, unes propostes que només afavoreixen l’estat i la patronal. Tot i que els governants de l’estat diguin ser d’esquerres poc pensen amb les classes populars, que cada cop més sotmeten a la misèria.
Si es vol resoldre la crisi, comença a ser hora de tenir en compte els que més la pateixen i els que menys culpa en tenen, comença a ser hora de començar a negociar una nova reforma laboral que tingui en compte tothom i els drets bàsics de tothom, com al dret a un habitatge digne o la millora dels serveis públics (sanitat, educació, transports…).
I, de moment, amb 1.331.500 persones a l’atur als Països Catalans, una xifra que implica el 20% de la població, que un de cada 5 treballadors està a l’atur, es demostra que alguna cosa no va bé, que alguna cosa s’està fent malament i el camí proposat no n’és pas la sortida, al contrari.