Caramella: 10 anys - 25-2-09

Avui m’agradaria parlar dels actes de celebració del desè aniversari de la revista Caramella, una revista que editada per Carrutxa, solc i Tramús, que va veure el seu primer número el 1999, tracta sobre música i cultura popular. L’acte servirà per presentar el número 20 de la revista que, justament ara que hi ha tot l’enrenou al voltant del tema del foc, de la qual cosa ja en vaig parlar fa dos dimecres, precisament tracta sobre aquest tema: “El foc a la festa” i s’hi parla de la importància d’aquest element en les festes dels Països Catalans, com les festes de Sant Antoni, la Patum, les falles de l'Alta Ribagorça, el bestiari festiu de foc... D’aquesta manera s’aprofundeix i s’analitza aquesta presència viva, la del foc, en les nostres festes. També, i per celebrar el desè aniversari de la revista, s’inclou un DVD de regal sobre la festa de Sant Antoni a Artà. A part del tema del foc, però, hi trobem, també articles sobre músics com Carles Belda, Jaume Blanch lo Xato o el festival Folk Sona, i sobre les ximbombades, l'alfàbrega i les festes populars o l'Any Amades.
L’acte de celebració d’aquests deu anys de Caramella serà aquest dissabte a l’Arxiu Muncipal de Reus i pren per títol La lírica de la lluita: cançons, idees i revolució per tractar el cançoner popular que van generar els moviments socials en el primer terç del segle xx, el repertori de la guerra civil i la postguerra o la vigència de la cançó com a eina de reivindicació o de cohesió ideològica. L’acte començarà a les 10 del matí amb Salvador Palomar que parlarà sobre la importància de la cançó durant la guerra civil, després serà Francesc Cortés qui parlarà d’Identitat, lluita i revolució; Anna Costal farà referència als himnes franquistes, Dolors Marín a la idea cantada i Jaume Ayats al fet de cantar a les tavernes abans, durant i després de la guerra. A la tarda es reprendrà la jornada a les 4 amb Joaquim Rabaseda que es pregunta De qui és Wagner, Marisa Magaldi que tractarà sobre les tortures sonores i música als camps de concentració, Isabel Ferrer sobre els balls i les rondes com a construcció de gènere a la postguerra i, finalment, hi haurà una taula rodona amb Biel Majoral, Josep Vicent Frechina i Artur Gaya entorn de la cançó com a transmissor d’idees i revolució, avui.
I vull parlar d’aquest acte perquè crec que cal felicitar la gent que hi ha darrere Caramella per la iniciativa, una iniciativa que contribueix a aquesta recuperació de la memòria històrica que tant en voga està, però que hi contribueix des de la base més popular, que sovint no es té en compte i que, sovint també, és la que més va patir perquè és la que es trobava al front de batalla. Crec que el programa, per tant, és molt encertat i espero que la gent s’animi a participar en la jornada que ens han preparat; una jornada que es clourà amb Biel Majoral que després de participar en la taula rodona ens presentarà el seu darrer treball Cançons republicanes, amb el qual ret homenatge a Pere Capellà que, durant la República va publicar un llibre homònim; Biel Majoral, però inclou, també, altres textos poètics que ens brinden la tenacitat i el sofriment d’una gent que no volia deixar-se doblegar, d’una gent que va lluitar i va patir, per tant, pels seus ideals; així, a part de Pere Capellà, hi ha textos i poemes de Joan Brossa, Agustí Bartra, Joan Oliver, Blai Bonet, Miquel Ferrà, Josep Palau i Fabre, Màrius Torres... Textos que ens evoquen l’esperit de llibertat que es va viure en temps de la República. Un treball que ha estat possible gràcies a la tasca investigadora de Biel Majoral a partir de la qual s’han pogut recopilar tots els textos que canta. Si abans ja felicitava la gent de Caramella per la iniciativa i animava la gent a assistir aquest dissabte a l’Arxiu Municipal, en relació al nou treball de Biel Majoral, penso que no ens el podem deixar perdre, que hem d’aprofitar que la gent de Caramella ens l’ofereix al costat de casa, perquè si en qualsevol cas Biel Majoral és tot un emblema, amb aquest treball encara promet molt més.